Vam sortir de Conca en direcció a Morella i vam aturar-nos a Cañete, doncs era un dels llocs a visitar a la província que ens venia de pas. Vam aparcar el cotxe a tocar de l'ajuntament i l'església de San Julián (les dues meitats del que va ser l'escola de gramàtica) i vam seure en un bar de la Plaza Mayor, una plaça porticada originària del segle XIV.

Vam tenir la sort de ser en plena celebració d'un concurs de tapes medievals, així que no ho vam dubtar i ens vam demanar les dues amb les que concursava aquell bar, que si bé no estaven molt elaborades, sí que estaben molt gustoses.

Després de comprar El Jueves en un comerç local, vam passejar pel poble per conèixer-lo una mica, tot i que jo crec que la Núria el que feia era buscar més bars que participessin a la ruta de tapes. Sobtava veure el traçat antic amb una estranya combinació d'edificacions relativament noves amb d'altres de molt antigues.

Aquell cap de setmana se celebraven unes jornades medievals sota el nom de La Alvarada, en honor al seu fill més il·lustre, Don Álvaro de Luna, per això hi havia la ruta de tapes medievals i per això hi havia decoració que ho recordava.

Tot i que no sigui completament visible, la ciutat antiga estava murallada i s'hi poden veure trams sencers i algunes portes, com la de les eres, que encara conserva els arcs musulmans originals i el túnel d'entrada amb forma de colze.

Ja havíem vist la façana principal de l'església de Santiago, però el més interessant és a la part del darrera, doncs es veu clarament que dues de les parets estan repenjades sobre la muralla musulmana.

Abans de deixar enrera aquesta localitat conquense, vam fer una ullada al castell, que és una alcassaba islàmica força gran, de 200 metres de llargada i una mitjana de 20 metres d'ample, edificada a partir del segle VIII sobre les roques, amb una planta topogràfica adaptada a les formes del terreny i a una alçada de 80 metres respecte a la Plaza Mayor. A manca d'estudis en profunditat, es desconeix si anteriorment a l'època musulmana ja existia alguna fortificació, però sí que se sap que bona part del seu deteriorament és degut a l'espoli dels seus materials per part dels veïns de Cañete.

Vam continuar viatge i vam estar a punt d'aturar-nos en més d'un dels pobles que vam travessar, però no ho vam fer fins que no vam arribar a Cantavieja i vam decidir dinar alguna cosa. Ja a Morella, vam veure un munt de gent pel carrer i és que se celebrava l'Aplec dels Ports, el que ens va dificultar arribar fins a l'hotel i, sobretot, aparcar el cotxe en alguna banda. De fet, va ser impressionant la visió de les tendes quan ni tan sols sabíem que hi hagués ningú acampat.

El passeig tranquil i romàntic per Morella que nosaltres havíem imaginat es va convertir en una passejada per carrers plens de gom a gom, on vam tenir problemes per seure en una terrassa i prendre alguna cosa fresca. I ja que no podíem lluitar contra els elements, quan vam veure que tothom es posava a caminar en una direcció, vam decidir seguir la massa.

Vam arribar a la Plaça de Colom, on hi havia una llarga barra i l'escenari La Pobleta, on va actuar el Xavi Castillo, un irreverent, àcid i satíric monologuista i showman d'Alcoi que ens va fer riure fins a no poder més.

En acabar la funció, vam fer una cervesa tranquil·lament a la barra i vam començar a buscar un lloc per sopar. Ràpidament i malgrat que alguns feien molt bona fila, vam descartar els locals d'entrepans i tapes perquè estaven a petar. Ens vam mirar els restaurants i vam estar dubtant fins que finalment ens vam decidir pel Restaurant Vinatea, on vam sopar molt bé a la terrassa.

Ja que no havíem pogut fer-ho per la tarda, vam aprofitar després de sopar per fer la passejada pels carrers deserts d'aquesta vila presidida pel seu imponent castell.

Al final, vam acabar apareixent a tocar de l'escenari principal i vam seure per veure l'actuació dels Pepet i Marieta mentre preníem uns cubates. Quan començava l'actuació dels Txarango, la Núria, que sempre té molt més seny que no pas jo, va dir d'anar a dormir i així vam fer.