Un dia més, llevar-nos, preparar-nos, recollir, esmorzar (aquest cop, al menjador de l'edifici, doncs amb el preu hi anava inclòs l'esmorzar) i carregar les motos per sortir de ruta. Per sort, havíem dormit la mar de bé, tot i la forta pluja que va estar caient durant la nit, doncs el dia anterior havia estat esgotador.

Aquesta zona del país és molt més rural i bona prova d'això són els tractors que vam anar trobant. Aquests vehicles, junt amb algun camió, van ser els únics que ens van entorpir una mica la marxa. El que sí que ens va alentir (un cop més) van ser els moltíssims pobles que vam anar travessant i que ens obligaven a reduir la velocitat.

Ens va sorprendre veure molts edificis acabats de construir, però sense l'arrebossat i alguns fins i tot sense baranes a les terrasses. En canvi, es veien amb acabats bons, com per exemple fusteria d'alumini en portes i finestres. Semblava ben bé que es tingui el costum d'entregar les cases així per tal que cadascú li acabi donant el toc final, però en moltes hi havia gent vivint-hi! Molt estrany tot plegat perquè tampoc no semblava que fos un problema de diners, doncs apart dels acabats de qualitat, es veien bons cotxes aparcats i jardins molt ben cuidats.

També vam veure moltes construccions fetes totalment o parcial de fusta tant antigues com modernes, però amb un denominador comú, que és que el seu ús era principalment agrícola, com a magatzem, garatge per la maquinària i les eines o refugi per les bèsties.

Sí que és cert que vam veure edificis amb senyals de la salvatge guerra d'uns anys enrera, però la majoria no tenien pas cap record d'ella.

Passat Karlovac, el paisatge va canviar radicalment: hi havia més trànsit, els pobles eren més grans, es veien més magatzems i fàbriques... Tot i estar prop de Zagreb, però, vam aturar-nos a repostar i a prendre alguna cosa fresqueta perquè la calor apretava i al cap de poc entràvem a la capital croata per una autovia de tres carrils.

Dos dies abans, havíem reservat un hotel per internet perquè ens feia por anar a l'aventura en una ciutat tan gran, tant pel preu que podríem arribar a pagar com per la qualitat de l'allotjament que hauríem pogut trobar. Ens vam dirigir cap al centre, tot i que quedava una mica allunyat, esperant trobar algun cartell indicador, però no n'hi havia, així que vam acabar voltant una mica més del desitjable.

L'hotel, el Panorama Zagreb Hotel ****, era un edifici alt i modern a tocar d'una zona esportiva i amb un aparcament a la banda del darrera on vam poder deixar les motos després de descarregar-les, sense haver de pagar res. A més, com que ens van assignar una habitació en un pis força alt, teníem unes magnífiques vistes d'una part de la ciutat.

Vam buscar un lloc per dinar als voltants, però els que tenien aire acondicionat no feien menjars i als altres feia massa calor. Finalment, vam trobar-ne un una mica més allunyat que, tot i no tenir aire acondicionat, tenia la terrassa a la banda amb ombra. Vam poder dinar i aguantar la calor, que era tan asfixiant que hi havia nens que es banyaven a la font que hi havia enmig de la plaça del davant de l'hotel.

Vam preguntar com fer-ho per anar cap al centre i ens van indicar la parada on agafar el tramvia a uns deu minuts caminant. La línia que havíem d'agafar tenia uns aparells moderns, a l'estil dels que hi ha per Barcelona, còmodes i ràpids.

Vam baixar a la Trg bana Josipa Jelačića, que és la plaça que serveix de frontera (o de nexe d'unió) entre la ciutat alta (Gornji Grad, la ciutat antiga) i la ciutat baixa (Donji Grad), a més de ser un nus de les línies del tramvia i el centre neuràlgic de la ciutat des que va perdre la seva funció de recinte firal el 1830.

La plaça porta el nom del Ban Josip Jelačić, un compte que va exercir de ban, una espècie de virrei, durant el segle XIX i que és considerat uns del pares de la nació croata per les seves campanyes militars a la Revolució de 1848 i per la seva abolició del vassallatge a Croàcia. Actualment, es recorda amb una estàtua eqüestre que els zagrebins utilitzen per quedar entre ells ("ens veiem a la cua -o al cap- del cavall").

Vam començar el nostre tour pel carrer Ilica, que era el carrer pel que havíem arribat a la plaça amb el tramvia i que és on s'amunteguen les botigues de les principals marques de moda. A més, vam aprofitar per visitar una botiga de la cadena Calliope, on la Núria, igual que havia fet a Zadar, va comprar-se roba.

A la cantonada amb el carrer Tomićeva, vam deixar Ilica per agafar el funicular que hi ha al final del carrer, que es va construir al 1891 i que et puja al turó de Gradec, un dels dos que formen Gornji Grad.

Un cop a dalt, just als peus de la torre Lotrščak, una torre defensiva del segle XIII que guardava una de les portes de la ciutat, hi ha un petit mirador des del que s'obté un punt de vista diferent.

Seguint el traçat de l'antiga muralla, hi ha el passeig Strossmartre, un agradable passeig que en el seu dia van finançar els veïns i en el que hi acostuma a haver molta animació i força activitats.

Vam seure a prendre una cervesa mentre vèiem com s'anava omplint i apareixien moltes criatures i és que anava a celebrar-se una d'aquestes habituals activitats: teatre de titelles. Ens hi vam estar una estona, rient més de les reaccions dels nens que no pas del conte, que no l'enteníem massa per ser en croat.

Vam passar per darrera de la torre de Lotrščak per aparèixer davant de Crkva sv. Katarine, una característica església jesuïta de la contrareforma de façana sòbria (s. XVII).

El fet d'estar dalt d'un turó permet que hi hagi llocs des dels que hi ha unes bones vistes d'altres llocs de la ciutat, com per exemple la catedral, que amb els seus 105 metres d'alçada sobresurt a la resta de les edificacions.

A la plaça dels jesuïtes vam poder admirar la turmentada estàtua de Simeon Roksandić en la què un pescador es baralla amb una serp de dimensions considerables.

Segons la guia turística que dúiem, Zagreb, impassible i urbana o acollidora i de poble, és una ciutat que s'ha de visitar poc a poc, passejant pels seus carrerons tortuosos o sense sortida, a l'ombra dels seus campanars i a això ens vam dedicar.

Punt apart és l'església de Sant Marc (Crkva sv. Marka), que destaca pel seu sostre, format per teules multicolors envernissades. En una banda hi ha l'escut del Regne Tripartit (Croàcia, Eslavònia i Dalmàcia) i a l'altra el de Zagreb. La resta dels edificis de la plaça són diferents palaus amb dependències oficials: el Parlament (Sabor), el Palau del Ban, l'antiga casa de la moneda...

Vam poder veure un curiós personatge que ens va enganxar per sorpresa i només vam poder fer-li una foto quan ja s'allunyava en el seu ciclomotor.

La Porta de Pedra és l'única que es va salvar del gran incendi de 1731 i en el seu interior (té forma de colze) hi ha una capella votiva dedicada a la Mare de Déu en la que hi ha una pintura que miraculosament també es va salvar de l'incendi, el que segons els creients prova els seus poders sobrenaturals i en conseqüència és lògic el fervor que desperta. De fet, quan vam passar, vam veure gent que s'aturava, encenia un ciri i es posava a resar.

De cop i volta, va tornar a aparèixer el curiós personatge de qui parlava abans, que era qui es dedicava a obrir l'espita del gas dels llums de la ciutat que utilitzen aquest tipus d'energia. S'acostava amb la moto i utilitzava una espècie de vara per manipular l'aixeta.

Vam prendre una cervesa en una de les moltes terrasses que hi ha a Tkalčićeva Ulica i després vam passar per un carrer ple de botigues d'antiquaris mentre ens pensàvem on aniríem a sopar.

Vam tornar enrera per mirar-nos els locals de Tkalčićeva Ulica, el carrer que separava Kaptol de Gradec quan encara era un riu. Les casetes baixes que van pertànyer a comerciants i artesans conformen un marc gairebé camperol en el que l'ambient urbà i modern no desentona, sinó que es fonen en el que es podria dir màgia, en la màgia de Zagreb.

Al final, ens vam decidir per un d'estil surfero en el que servien bàsicament peix, tant pel menú com per tenir un grup (n'hi havia uns quants en tot el carrer) de blues just al davant. En acabat, vam anar a buscar el tramvia per tornar a l'hotel.