Com que no vam anar a dormir tard, ens vam llevar d'hora i per això a la coberta superior encara no hi havia gaire gent quan vam pujar a esmorzar alguna cosa del que portàvem a l'equipatge.

Ens vam distreure com vam poder llegint les guies de viatge de Croàcia i Eslovènia i mirant alguna pel·lícula que havíem gravat al notebook que sempre portem de viatge. Cap a migdia vam atracar a Porto Torres, a l'illa de Sardenya, tot i que nosaltres crèiem que anàvem directes a Civitavecchia (es veu que n'hi ha que fan escala i que no). Va ser prou ràpid i ens va entretenir una mica, però crec que va afegir endarreriment al trajecte.

Aquest cop no va ser com la tornada del Marroc, sinó que anàvem preparats i mentalitzats, de tal forma que vam acabar gaudint del viatge i no pas patint-lo. De fet, vam fer el nostre aperitiu i després vam anar al menjador a fer l'únic àpat que havíem agafat, el dinar, que, tal i com esperàvem, no va ser per tirar coets.

Per la tarda, el planning va ser, si fa no fa, el mateix que al matí, afegint una mica de migdiada. Quan ens van avisar per abandonar els camarots, no vam fer com en altres ocasions, sinó que vam acabar sortint més tard del que tocava per no haver d'estar carregats amb tot l'equipatge al damunt. A més, vam tenir la sort de trobar un lloc còmode en un dels bars i de poder veure un trosset d'un dels partits del campionat mundial de futbol.

Vam poder baixar del vaixell quan feia gairebé dues hores que hauríem d'haver-ho fet i a més les indicacions per sortir del port ens van enviar en direcció contrària, de tal forma que quan ens vam incorporar a l'autovia estàvem al nord de Civitavecchia.

Com que vam entrar a l'autovia per on no ens esperàvem, no vam saber veure la sortida cap a la Via Aurelia i ens vam ficar a l'autopista, tot i que sabíem que podia passar i que no seria pas una catàstrofe. El que sí que no teníem previst va ser, un cop a la Via Appia Nuova, trobar-nos en una autovia en la que no podíem girar a l'esquerra i que un cop superada no trobéssim cap indicació de l'hotel, ni tan sols a la cantonada mateixa.

Entre les dues hores de retard del vaixell i que havíem trigat una mitja hora més del previst per la volta a Civitavecchia i la pèrdua de l'hotel, era prou tard com per desistir de la nostra idea inicial, que era acostar-nos al centre de Roma i sopar per allà. A més de no saber si trobaríem on fer-ho tan tard, volia dir que aniríem a dormir tard i l'endemà volíem sortir d'hora per no patir amb el ferry. De tota manera, vam anar a sopar a una pizzeria propera on ens vam fotre unes pizzes boníssimes.