Al poc de sortir de Tànger MED, ens van avisar per megafonia que arribaríem a Barcelona a tres quarts de dotze de la nit, és a dir que recuperaríem un quart d'hora de les cinc hores d'endarreriment que dúiem i els monitors en els que s'indicava la situació del vaixell, la velocitat i les distàncies recorregudes i per recòrrer confirmaven la dada, si no és que l'empitjoraven, per tant calia tenir paciència i mirar de passar les hores de la millor forma possible. No cal dir que vam esgotar els jocs dels nostres mòbils.

Com no podia ser d'una altra manera, vam tornar a pagar una pasta per menjar una merda al self-service, però és que ni tan sols la botiga lliure d'impostos tenia preus decents (per posar un exemple, un paquet de patates fregides costava uns tres euros) i a més durant els horaris del restaurant estava tancada perquè la depenenta estava servint àpats.

La diversió era mirar per la borda per intentar veure algun animal o terra ferma quan als monitors s'indicava que estàvem relativament a prop de la costa.

Malgrat que vam aprofitar per passar les fotos a l'ordinador, fer les còpies pertinents i fer una mica de resum i recapitolació del viatge, el temps no avançava o, el que era encara pitjor, el temps avançava, però el vaixell no ho feia tan ràpid. A més, la vetlla a Tànger MED el dia anterior no ens permetia ser gens optimistes, doncs teníem molt present com es podia fer eterna qualsevol operació.

Per acabar de fer agradable l'estança, a les deu del vespre havíem de deixar el camarot, és a dir que tocava recollir tots els trastos i carregar amb ells, igual que la resta del passatge que baixava a Barcelona, de tal forma que els bars van quedar col·lapsats de gent i equipatges. Això sí, sense ser dels últims, vam apurar al camarot tot el que vam poder.

Cap a dos quarts de dotze de la nit vam començar a veure Barcelona, però encara faltava entrar al port, atracar i desembarcar i no sabíem el temps que seria necessari, així que semblava correcta la decisió que havíem pres d'avisar al David i al Miguel Ángel que arribaríem molt tard, el que va provocar que cancel·lessin la rebuda que ens tenien preparada amb pancarta i tot (ens la van enviar per whatsapp).

Al cap d'una estona, ens van ordenar que ens col·loquèssim per baixar a les bodegues, vam baixar, carregar les motos i sortir tan ràpid com vam poder, colant-nos entre tots els cotxes que ens va ser possible per acabar passant el control de passaports (ràpid, per un cop) a un quart de dues de la matinada, sense ganes d'anar a prendre res, simplement d'acomiadar-nos del Jaume i tirar cap a casa després d'un viatge ESPECTACULAR!!!