La Granada - Manises

342 Km.

Comencem a "cremà" quilòmetres

 

La història d'anar al Marroc va començar molt abans, quan havíem d'anar-hi al 2006 amb gent de l'Asociación Custom Intruders, però no va poder ser per diferents motius. Finalment, vam poder posar data amb la sort que s'apuntés el Jaume i la desgràcia que el David no ho podés fer. Després de quadrar dates i haver d'avançar-les a la setmana santa per culpa de la meva feina, ens van canviar el dia de sortida del ferri de Barcelona a Tànger, així que vam haver de modificar els plans i sortir el dilluns 18 en havent treballat per poder fer el màxim de quilòmetres possibles, de tal forma que vam haver de preparar l'equipatge el dia abans, sense oblidar-nos de tota la paperassa (carta verda, papers de la moto, permís internacional, passaport...)

sergibuda.cat


sergibuda.cat

 

 

 

 

 

 





Del viatge fins Manises, gaire res per explicar, només que el Jaume i la Núria van sortir abans que jo des de Sitges i que jo ho vaig fer des de La Granada, trobant-nos tots tres després de voltar una miqueta a l'hotel que teníem reservat en un polígon a tocar de l'aeroport.


 sergibuda.cat


 

 

 

 

 

 





Un cop instal·lats, vam anar a sopar uns entrepans i unes tapes en un concorregut bar proper regentat per xinesos (com gairebé tots els negocis en aquella zona, segon vam poder comprovar), però amb clientela i menjar autòctons, mentre el Jaume informava puntualment al David de tots els nostres moviments.

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat
 


 

 






 

 

 

 

Abans de tornar a l'hotel, vam donar una volteta per gaudir de les falles que hi havia plantades per allà, ja que havíem descartat anar en metro (teníem una estació just allà mateix) al centre de València per no cansar-nos excessivament abans de la maratoniana jornada de l'endemà.

 

sergibuda.cat

 

sergibuda.cat

sergibuda.cat


sergibuda.cat