 |
|
 |
|
Del viatge fins Manises, gaire res per explicar, només que el Jaume i la Núria van sortir abans que jo des de Sitges i que jo ho vaig fer des de La Granada, trobant-nos tots tres després de voltar una miqueta a l'hotel que teníem reservat en un polígon a tocar de l'aeroport. |
|
|
|
|
|
Un cop instal·lats, vam anar a sopar uns entrepans i unes tapes en un concorregut bar proper regentat per xinesos (com gairebé tots els negocis en aquella zona, segon vam poder comprovar), però amb clientela i menjar autòctons, mentre el Jaume informava puntualment al David de tots els nostres moviments. |
 |
|
 |
|
|
|
|
|
Abans de tornar a l'hotel, vam donar una volteta per gaudir de les falles que hi havia plantades per allà, ja que havíem descartat anar en metro (teníem una estació just allà mateix) al centre de València per no cansar-nos excessivament abans de la maratoniana jornada de l'endemà. |
|
|
 |
|
|
 |
|
 |
|
|
 |
|