Aniversario
VOCS Navarra |
La Núria va sortir des de Sitges després de dinar i jo ho vaig fer més tard i directament des de la feina, però vam acabar trobant-nos en una gasolinera a l'alçada de Barbastro, on la vam fer petar una mica amb un parell de moteros de Sòria que anaven a passar el cap de setmana pels Pirineus catalans. Ens vam acabar desitjant bon viatge i nosaltres vam agafar direcció Osca mentre ells agafaven direcció Benavarri. |
|
|
|
|
|
Vam
fer una aturada a Ayerbe per descansar una miqueta i que la
Núria fumés i tot seguit vam iniciar el tram que més ens
agrada de tota la ruta que acostumem a fer per anar al nord. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El
cert és que vam portar un bon ritme, però va ser inevitable
que s'acabés fent fosc abans de la nostra arribada a Irurita
i encara vam tenir sort perquè no se'ns va posar a ploure,
sinó que només ens van caure quatre gotetes de no res. |
|
|
|
Vam
acabar arribant quan ja estava tothom a punt d'entrar al
menjador per sopar, és a dir que un cop vam descarregar les
motos, fer el check-in
i canviar-nos mínimament, vam aparèixer al menjador quan
estaven acabant el primer plat. |
|
|
|
|
|
|
|
|
Tot
seguit, va venir l'actuació del duet musical, que va ser el
mateix del desè aniversari a Villava i que, malauradament,
no va comptar massa amb la complicitat del públic, que
majoritàriament va sortir fora de la sala per poder fumar i
xerrar tranquilament, tot i que va acabar l'actuació amb el
públic entregat. |
|
|
|
|
|
|
Per
celebrar que es complien deu anys des que ens vàrem
conèixer, el Pedro i la Txaro em van obsequiar una txapela,
de tal forma que jo vaig quedar fatal per no haver preparat
res per ells... |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
En
fi, que va ser una nit amb menys balls dels habituals, però
amb molts riures, on va haver tota classe de brindis i
celebracions i que a una hora prudent ens va portar cap a
l'habitació per descansar d'un dia tan llarg. |
|
|
|
Pel
matí, va ser llevar-nos, arreglar-nos, baixar a esmorzar i
preparar-nos per sortir de ruta amb la resta de les motos
que hi havia a l'aparcament de l'hotel. |
|
|
|
|
|
|
Vam
travessar el bonic poble d'Elizondo per seguir direcció nord
per l'N-121-B, cap a Dantxarinea, però el nostre destí era
Urdazubi, a poca distància de la frontera francesa. |
|
|
|
|
|
Ens vam organitzar per grups i vam entrar a visitar les coves d'Urdax o Ikaburu, que jo ja havia visitat al 2003 en companyia del Ferran, l'Àfrica i el Xavi i que mereixien una segona visita per gaudir de les estalactites i estalagmites formades pel pas del riu Urtxume. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
A
l'aparcament de l'entrada, l'aparell logístic de la
territorial navarra va preparar un pica-pica, no fos cas que
passèssim gana! Així, la vam anar fent petar i l'espera dels
altres grups no es va fer pesada. Al cap de poquet, però, ja
estàvem un altre cop sobre les motos. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
El
trajecte va ser curtíssim (menys de cinc quilòmetres separen
unes coves de les altres), de fet vam estar més temps per
aconseguir aparcar totes les motos que no pas per
arribar-nos-hi. |
|
|
|
Aquestes
altres coves són conegudes per les bruixes que s'hi reunien
i que el 1610 foren jutjades a Logronyo en un Acte de Fe i
pels contrabandistes que les usaren d'amagatall segles més
tard. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
tornar a agafar les motos per anar a dinar a Doneztebe, al
mateix lloc on vam dinar a la trobada de la sidreria al febrer,
aquell en el que et posen deu plats. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Tot
just acabar de dinar, vam decidir marxar cap a l'hotel per
descansar una miqueta i així poder aguantar mès la festa
nocturna i el Metro, en sentir-ho, es va apuntar amb
nosaltres. |
|
|
|
Ens
vam perdre la sobretaula i la recepció a l'ajuntament
d'Elizondo, on sabem que un dantzari
va oferir un aurresku,
però sí que vam ser a temps d'arribar-nos al trinquete
Antxitonea, on vam veure el final del partit d'exhibició,
l'accidentada entrega de trofejos i els infructuosos
esforços del Jordi per fer rebotar correctament la pilota a
la pared. |
|
|
|
|
|
|
Vam
acompanyar el Pedro i la Txaro a posar gasolina i ens van
ensenyar el caserío
en el que dormien (s'havien quedat sense habitacions i uns
quants navarresos es van instal·lar a uns centenars de
metres de l'hotel). A continuació, sopar i festa! |
|
|
En
tancar-nos el saló que ocupàvem a l'hotel, vam desplaçar-nos
a un bar molt proper en el que vam acompanyar la beguda amb
truita de patata i cansalada, que a aquella hora i en aquell
estat van entrar molt i molt bé! I tot i que encara hi va
haver gent que va continuar la festa al caserío,
el seny que de tant en tant demostrem que tenim ens va
recomenar anar a dormir. |
|
|
|
|
El
diumenge ens vam llevar per poder esmorzar i recollir
tranquilament i un cop preparats, vam ajuntar-nos per fer la
tornada amb l'Angie, el Kimpala, el Metro, el Jordi i la
Rosa, apart del Carles i l'Eva, amb els qui ja havíem
quedat. |
|
|
El
recorregut va ser el mateix que ens havia dut de pujada,
però a la inversa, és a dir per la nacional fins Pamplona i
després per Yesa cap a Puente la Reina. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Un
cop a Ayerbe, vam aturar-nos per descansar una mica i
prendre alguna cosa i els cinc amb qui no hi comptàvem
d'entrada van decidir menjar alguna cosa i separar-se de
nosaltres, doncs el seu destí era Osca i no tenia sentit
fer-nos perdre temps, estant com estaven tan a prop d'on
anaven a quedar-se a dormir. |
|
|
|
|
|
|
Així doncs, la resta del viatge la vam fer només tres motos, fins que a Igualada la Núria i jo ens vam separar de la VN 1600 que va portar el Carles i l'Eva fins a casa seva. |
|
|
|
|
|
|