Vam gaudir de l'esmorzar de l'hotel i vam anar cap al centre de Toledo, aprofitant per pujar a l'alcàssar perquè el guia ens va dir la nit anterior que es podia pujar a una cafeteria que hi ha a l'últim pis i que en el penúltim hi havia la biblioteca, que oferia la possibilitat de llegir en uns butacons.

A les dotze ens tornàvem a trobar amb el guia del dia anterior per fer la visita Toledo Monumental i, al contrari que el dia anterior, només érem nosaltres dos i una altra parella.

Vam fer el recorregut de la Calle Tornerías fins arribar a la catredral primada, seu de l'arxidiòcesi de Toledo i considerada com el magnum opus de l'estil gòtic a Espanya, doncs amb la ruta teníem inclosa la seva visita.

Un cop dins, són dignes d'admirar el treball en fusta del cor, el seu remat en guix, els dos grans òrgans, l'enorme i florit retaule de l'altar major, les reixes davant l'altar major i el cor i les pintures que encara es conserven.

Vam poder veure els tresors i relíquies de la seu i moltes de les capelles, entre elles la de la baixada de la mare de Déu, que segons la llegenda va baixar dels cels per imposar-li la casulla a Sant Ildefons, que va ser un ferm defensor de la seva virginitat i, tal i com marca la tradició, vam introduir la mà dintre de la capella per l'orifici practicat a tal efecte per tocar la pedra sobre la que va posar els peus la mare de Déu.

Un cop fora de la catedral, ens vam dirigir cap a l'ajuntament, des d'on es té una magnífica vista de la façana principal del temple, en la que hi ha tres portes: la del perdó (central) i les del judici final i de l'infern als costats.

A continuació, ens vam endinsar al barri jueu de Toledo, on es veuen vestigis dels seus antics habitants. A més, el guia va aprofitar per ficar-nos en una botiga de damasquinados (teòricament, ens ensenyaven com treballaven el metall), en una de ceràmica (teòricament, visitàvem un dels passadissos subterrani que hi ha per tota la ciutat) i en una altra de productes alimentaris.

Per acabar, ens vam dirigir a la sinagoga del trànsit, que és com es coneix popularment la sinagoga de Santa María la Blanca i que és també la seu del museu sefardí.

Ens vam acomiadar del guia i de l'altra parella i vam passejar sota una calor infernal pel carrer Reyes Católicos, tot buscant una botiga on comprar una ampolla gran d'aigua i esperant que aparegués un taxi per tornar a l'hotel.

Ni vam dinar, ens vam estirar una estona per descansar de la caminada i de la calor i a mitja tarda vam tornar al magnífic spa a fer una sessió completa. Al vespre, vam tornar a anar cap al centre per buscar un lloc per sopar per finalment fer-ho amb un vi manxec a la Cervecería El Trébol, a tocar de la Plaza Zocodover i prop d'allà encara vam tenir forces de fer uns cubates al Pub O'Brians.