La Núria marxava cap a Àvila per tornar el cotxe de lloguer (l'havíem allargat un dia) i allà l'anava a recollir un taxi que la duria a Atocha per agafar l'AVE, mentre que jo me n'anava cap a Trujillo per unir-me a la ruta dels giputxis (aprofitant la reserva que teníem a Pias i tornant l'endemà cap a Sitges).

Tot i que semblava que ja estaven preparats, encara van haver d'acabar de carregar les motos i arreglar-se i entre una cosa i una altra va passar va passar mitja hora que jo podria haver aprofitat per esmorzar tranquilament.

El cas és que amb una estoneta de retard i després d'aturar-nos al mig d'una de les vies principals de Trujillo per tal que el Xabi treiés diners d'un caixer automàtic, vam acabar sortint a la carretera, concretament a l'N-V, evitant d'aquesta manera l'avorrida autovia.

El cas és que a no gaires quilòmetres, tal i com es pot veure al Google Maps, ens vam trobar la carretera tallada i la recomanació per circular per l'autovia, així que vam haver de girar cua i tornar per on havíem vingut.

Per tant, una hora més tard de l'hora a la que havíem quedat que anàvem a sortir estàvem a uns cent metres del punt de partida i sabíem que la primera carretera que teníem pensat agafar no la podíem agafar.

Vam agafar llavors l'EX-381, respectant la formació inicial, és a dir el Mitxe i la Iratxe, el Luís Mari i la Idoia, jo i el Xabi tancant el grup de quatre motos.

Continuant la ruta per carreteres de segon ordre, ens vam tornar a trobar amb una en obres i amb el pas prohibit, però aquest cop vam decidir tirar pel dret i fer com si no hi hagués hagut mai cap valla ni cap senyalització.

Poc després, a l'hora de creuar un dels pobles més petits d'Extremadura, vam acabar perdent-nos i donant voltes per dintre seu, fins al punt de trobar-nos un carrer pràcticament bloquejat per bales de palla que un tractor estava manipulant.

La calor era asfixiant, per això a cada aturada, ja fos per mirar el mapa o per repostar, aprofitàvem per posar-nos a l'ombra i, si era possible, per hidratar-nos una mica.

Vam decidir fer una aturada una mica més llarga a Almendralejo, pel que vam buscar una terrasseta a l'ombra on hidratar-nos i picar alguna cosa, tot i que no tenien res per menjar al bar de la Plaza de la Constitución en el que vam seure.

Hom diria que estem tocats de l'ala perquè no estar a cobert durant aquestes hores és una bogeria, però nosaltres vam continuar fent ruta mentre el sol ens seguia caient al damunt.

I no només vam utilitzar vies de segon ordre, sinó que vam ficar-nos per altres que debien ser camins rurals asfaltats o quelcom semblant, sense ni tan sols ratlla al mig de la calçada...

Eren pràcticament les cinc de la tarda quan vam aturar-nos al Bar Los Galgos de Fregenal de la Sierra per tornar-nos a hidratar i aquest cop sí, menjar alguna cosa, que va ser un entrepà ple de colesterol.

En sortir, ja ens vam acomiadar, doncs ells havien decidit no creuar la frontera i anar a buscar un lloc per dormir prop de Serpa, sinó quedar-se a Jabugo, al mateix càmping en el que hi havíem estat al 2011. Per tant, al cap d'una trentena de quilòmetres jo em vaig desviar per agafar l'N-433 cap a Portugal.

Després d'esquivar una família de porcs ibèrics que s'havia escapat, consultar un parell de cops la meva posició i la meva direcció i perdre'm una mica per Pias, vaig arribar a l'hotel, on vaig haver d'explicar que finalment només era un hoste (em van fer un descompte i no estaven pas obligats).

Va ser una llàstima no compartir amb la Núria l'hotel i l'habitació, que eren encisadors. Fins i tot , després d'acomodar-me, vaig fer un bany a la piscina mentre em fotia una Sagres ben fresqueta.

Ja canviat i fresquet, vaig sortir a fer un vol pel poble, que em va sorprendre per ser més gran que no pas em semblava i pel seu traçat, sense carrers principals i tot ell amb cases baixetes, com de protecció oficial. Vaig veure un parell d'esglésies (una de moderna pràcticament davant de l'hotel i una altra d'antiga), una bodega, la seu del partit comunista i algunes botigues i bars.

A la cantonada de la plaça on donava la meva habitació hi havia la Cervejaria Restaurante O Adro, on vaig demanar-me el sopar i una cerveseta.

Tot i que vaig acabar sopant bastant més del que en un principi m'havia proposat, vaig anar capa l'hotel per posar-me a dormir, no sense abans fer una ullada a la moto, que anava a dormir a la piscina de l'hotel per deferència dels seus amos, que no volien que dormís al carrer.