No vam tenir gaire temps per planificar les vacances i a última hora vam buscar ofertes per internet per construir la ruta a partir d'aquestes ofertes i d'altres que va trobar la Núria per treballar en una agència de viatges. El primer destí era Imón, a la província de Guadalajara, on anàvem a fer dues nits, de tal forma que podíem sortir de casa amb tota la tranquilitat del món, com així vam fer un cop vam tenir les motos carregades.

Bona temperatura, bona carretera, bona companyia, gens de trànsit a partir de Reus... No es podia demanar més per començar les vacances i començar la ruta.

Com que anàvem bé de gasolina i sempre acostumem a aturar-nos als mateixos llocs tot aprofitant els repostatges, vam voler canviar i aquest cop ens vam aturar a Gandesa. Vam buscar un bar al centre, però al final vam prendre quelcom fresquet en una terrassa a peu de carretera i vam tenir temps de veure que hi ha un museu sobre la batalla de l'Ebre que en un altre moment estaria bé visitar.

Ja no vam tornar a aturar-nos fins arribar a Montalbán, on vam repostar (a la gasolinera hi havia una dona, mare del propietari i vídua de l'anterior, que problemes va tenir per cobrar-nos) i on vam menjar unes tapes a mode de dinar lleuger, a més d'hidratar-nos convenientment.

Després d'acomiadar-nos de la senyora de la gasolinera, que ens va havia dit on aparcar les motos per tal que estessin a l'ombra i ens havia indicat on picar alguna cosa, vam continuar viatge patint una calor infernal (vam veure uns quants termòmetres que marcaven al voltant dels 44 graus).

Vam passar per Cosa (quin és el seu gentilici? Cositas?), però no va ser l´únic topònim estrany o curiós (tot i que alguns ja ens siguin coneguts), doncs al llarg del dia es van succeïr uns quants a la ruta o en indicacions: Altafulla, Ferran (els fills d'aquesta localitat es diuen Nil?), Riudecols, Gargallo, Escucha, Segura de los Baños, Pancrudo, El Poyo del Cid, Ojos Negros (aquest m'encanta), Blancas...

En entrar a la Comunidad de Castilla La Mancha, al cel havien aparegut núvols amenaçadors que refrescaven una mica l'ambient, fent-nos més agradable el camí. Poc després, un cop vam haver passat el bonic poble de Molina de Aragón, ja vam començar a veure tempestes llunyanes que coincidien amb la ruta a seguir.

Finalment, abans d'arribar a Maranchón, vam haver d'aturar-nos, obrir la bossa amb les coses d'acampar (a casa havíem previst que no utilitzaríem els impermeables en tot el viatge), treure els xubasqueros, tornar a tancar i lligar la bossa i posar-nos-els mentre queien unes gotes enormes que ens feien mal quan impactaven amb el nostre cos.

Sortint d'Alcolea del Pinar, però, ja no ens plovia, tot i que vèiem altres tempestes bastant a la vora que podien arribar a descarregar sobre nostre en qualsevol moment.

Finalment, vam acabar arribant a l'Hotel Salinas de Imón després d'un bon dia de ruta, la Núria es va posar còmode i jo vaig fer el check-in, emportant-me la sorpresa de ser hospedats en una habitació millor que no pas la que havíem reservat (o això em va explicar el propietari).

Havíem reservat una nit amb esmorzar inclós i l'altra amb una promoció que et permetia gaudir d'un sopar, un massatge i una sessió d'spa privat. Vam parlar amb l'hotel i vam acordar gaudir aquell dia del massatge i el sopar i l'endemà de l'spa, així que un cop acomodats vam anar a un edifici proper a estirar-nos en una camilla en la que uns dolls d'aigua t'anaven fent el massatge. En acabat, vam passejar una mica pel petit poble d'Imón.

La passejada la vam acabar dirigint cap a l'entrada del poble venint de Sigüenza, on hi havia les salines que donaven nom a l'hotel, que també pertanyien al propietari de l'hotel i que tot i estar en desús, mereixien ser visitades.

Vam tornar cap a l'hotel, creuant per sobre del culpable de tota aquesta sal, per anar a sopar, trobant-nos amb un àpat que sense ser res de l'altre món ens va presentar unes verdures gustosíssimes i uns crancs de riu que van entretenir la Núria una bona estona abans d'anar a dormir.