Sortir de Fès ens feia una mica de por, però vam veure en el mapa que la carretera que havíem d'agafar era la mateixa que per anar a l'aeroport i que des d'on teníem les motos ja estàvem mig encarats i ens vam tranquilitzar una mica i encara més quan a la primera rotonda ja vam trobar indicacions del camí a seguir. Només vam tenir problemes en un altre creuament en el que no quedava clar per on tirar, però vam parar a repostar allà mateix i vam demanar per on era. I entre les indicacions que vam veure, les que senyalaven la situació del McDonald's.

Les previsions meteorològiques donaven probabilitat de pluja alta i tot i que havíem sortir de Fès sota un cel blau amb algun núvol per fer bonic, ràpidament es va començar a tapar i a amenaçar pluja.

Ifrane, coneguda com la Petita Suïssa, està a 1.650 m d'alçada, per tant no és estrany que la vegetació i la temperatura siguin bastant diferents al que et puguis trobar a Fès (de fet, disposa d'una estació d'esquí alpí). El que ja no crec que sigui tan normal és que t'aturis a consultar el mapa i a posar-te el xubasquero perquè comencen a caure gotes i que es posi a pedregar intensament durant uns minuts, mentre nosaltres ens acabàvem d'equipar per continuar el viatge.

La pedregada va ser un moment i tal i com vam arrencar amb les motos es va quedar en una pluja que feia la guitza, però que no era res de l'altre món, però la baixada de temperatura sí que es notava.

No vam poder ni tan sols pensar en visitar el cedre Gouraud, que tot i estar mort des del 2003, encara es manté dempeus després de més de 900 anys gràcies als 10 metres de perímetre del seu tronc i vam gaudir poquet del nostre pas pel magnífic bosc de cedres a través del que circula la carretera a causa de la intensitat de pluja en aquell moment. De fet, jo diria que no vaig arribar a veure cap macaca sylvanus dels que habiten en el bosc, però és que amb la pluja que queia en podria haver tingut un al davant dels morros i no haver-lo vist. Això sí, el bosc, malgrat les limitacions climatològiques i anímiques, ens va semblar espectacular i mai no ens l'hauríem imaginat així, encara que ho havíem llegit i havíem vist fotos.

Pensàvem que passat el bosc de cedres baixaríem d'altitut i que s'escalfaria una mica l'ambient, però res més lluny de la realitat doncs tota la carretera fins més enllà de Midelt està entre els 1.500 i els 1.900 m d'alçada i aquell dia en concret feia fred i plovia a bots i barrals i fins i tot ens va caure neu, no pas flocs grans, però neu al cap i a la fi.

A mesura que la carretera va començar a descendir, però, el temps va anar canviant, fins que el cel va tornar a ser tot blau i el sol va tornar a escalfar (bona falta ens feia). Això sí, a l'horitzó i acostant-se cada cop més teníem muntanyes nevades i núvols, de tal forma que quan vam aturar-nos mitja hora en una benzinera per repostar, descansar una mica, escalfar-nos i saludar una parella en una BMW GS amb matrícula de l'estat espanyol que va arribar darrera nostre, no ens vam treure pas ni una peça de roba.

El paisatge es va anar fent cada cop més àrid i el sol anava escalfant cada cop més i de cop i volta ens vam endinsar a la Vall del Ziz, que és tot un espectacle natural i una imatge que ens quadrava més amb la que teníem preformada al nostre cap. Vam aturar-nos en un dels miradors sobre el riu que hi ha a la carretera per gaudir de l'espectacle, fer-nos fotos i treure'ns roba del damunt i aquesta estona es va convertir en una de les millors de tot el viatge, malgrat que ens hauríem quedat més temps, ens hauríem aturat diverses vegades abans i després d'aquell punt, però no vàrem poder invertir-hi més estona.

La carretera seguia el curs del riu, la llera del qual es va fer més estreta alhora que augmentava la vegetació, sobretot palmeres. En un moment donat, vam tornar a creuar per un pont i vam començar a ascendir, deixant el riu bastants mentres per sota nostre, fins que vam coronar aquell cim i va aparèixer davant nostre una immensa massa d'aigua que no ens esperàvem pas, el Barrage Al-Hassan Addakhil.

Ja dúiem uns 350 Km quan vam arribar a Errachidia, complint amb les nostres millors expectatives i fins i tot ens plantejàvem (segons com anés la resta de viatge) anar a dormir directament a Merzouga, enlloc de quedar-nos a Erfoud, com teníem en el planning. Tot això ho vam parlar mentre dinàvem tranquilament en una terrasseta força agradable.

Per sota d'Errachidia, la Vall del Ziz continua paral·lela a la carretera o millor dit la carretera continua paral·lela a la vall i una llarguíssima filera de palmeres contrasta amb la sequedat del terreny uns pocs metres més enllà.

Passat Damia, però, s'acabà l'Oasi de Tafilalet, que és com es diu aquesta extensió de terra, i davant nostre només hi havia desert.

En arribar a Erfoud vam trobar-nos amb un control policial i poc abans d'arribar-hi, del cotxe de davant es va baixar una persona, fet que ens va estranyar una mica. El policia ens va fer aturar i del cotxe del davant, que també s'havia aturat al voral, va venir un home a demanar-nos si teníem reserva i què pensàvem fer, mentre el policia no ens fotia ni cas, és a dir que ens havia aturat per tal que ens abordessin. El cas és que li vam fer un cert cas i vam anar a un bar proper per acceptar la seva invitació a te i sentir la seva oferta.

El cas és que ens va proposar deixar les motos a Erfoud, portar-nos en 4x4 a Merzouga a dormir, l'endemà al matí fer una excursió en 4x4 i per la tarda marxar en camell a les dunes d'Erg Chebbi, on dormiríem. Vam preferir anar en moto a Merzouga, saltar-nos l'excursió i dormir en un hotel més senzill, el que va abaratir el preu, tot i que va seguir sent car, però garantíem la nit al desert i això ja era un què i més si comptàvem que ja començava a fer-se tard (de fet, vam acabar fent el tram de pista ja de fosc).

Un cop instal·lats en el confortable hotel, vam trepitjar el desert per pendre un te amb menta, mostra de l'hospitalitat de l'hotel, que per la part del darrera tenia sortida directa al desert.

Acte seguit, vam entrar al menjador per sopar, el que va resultar una estona força agradable, tant per l'ambient, com pel menjar com per la conversa al voltant de tot el que ens havia passat durant el dia.

Després de sopar, vam donar una volteta per l'hotel, però de tota manera vam anar a dormir prou d'hora, doncs el dia havia estat molt llarg i dur i estàvem cansats.