Ens vam llevar amb la mandra i vam anar a esmorzar. Per un dia, malgrat que teníem la sensació d'estar perdent el temps estant en una concentració de motos enlloc d'estar fent turisme, no haver de recollir a corre-cuita i prendre'ns-ho amb calma i filosofia ho vam agraïr. Vam anar a comprar detergent (s'havia quedat al cotxe) per aprofitar que teníem rentadores al nostre abast i fer bugada, però bàsicament vam aprofitar el matí per descansar, prendre algunes cerveses (havien arreglat el preu i estaven a 6 € la llauna de mig litre, bon preu per ser Noruega, però car per a nosaltres) i mirar motos.

Sí que hi havia programada una petita ruta a la que no ens hi vam afegir, entre d'altres coses perquè ens va ploure una mica durant el matí, i a tres quarts de dues del migdia ja tornàvem a estar entaulats dinant amb el gruix de la concentració.

Abans de l'inici dels jocs motards, vam decidir anar a visitar Fredrikstad. Només vam haver de recòrrer uns cinc-cents metres del carrer Torsnesveien per aparèixer davant del pont llevadís que ens va permetre entrar a la ciutat fortificada salvant el canal que forma una estrella al seu voltant.

Gamlebyen, la ciutat fortificada millor preservada del Nord d'Europa, va ser fundada pel rei Frederik II el 1567 per defensar el tram final del riu Glomma després de que els suecs incendiessin Sarpsborg a quinze quilòmetres d'allà.

Per Færgeportgaten vam arribar a la porta de la ciutat que donava al port del riu Glomma i allà mateix vam agafar un petit ferri per vianants que ens va dur a la banda moderna de Fredrikstad.

En baixar del petit ferri a la part nova, vam trobar-nos una ciutat molt cuidada i amb moltes obres d'art per arreu, d'aquí que la passejada que vam fer fos molt agradable. A més, vam aprofitar per comprar unes cerveses a un supermercat, mirant així d'estalviar una mica.

Vam arribar al càmping passades les sis de la tarda, que era l'hora a la que començava el sopar, així que no ens vam entretenir gaire abans de recollir la safata amb l'àpat, doncs a les vuit del vespre acabava.

De fet, a les set de la tarda, la mateixa hora a la que començava la reunió de presidents dels diferents chapters estatals de la Vulcan Riders Association, van pujar a l'escenari els Fudpuckers, la banda de rock tant de divendres com de dissabte.

Vam fer una volteta pel càmping i la veritat és que feia goig amb tantes motos i gairebé totes ben col·locades en rengleres, tot i que a mi la imatge de la moto al costat de la tenda sempre m'ha fascinat.

Estàvem en temps de fer-la petar i prendre cerveses, una sobretaula tranquil·la durant la qual qui més qui menys tothom s'hi va dedicar al mateix en grupets més aviat petits.

De tota manera, sopar tant d'hora tenia trampa, doncs a partir de les vuit del vespre a més de cerveses s'oferien hamburgueses, frankfurts i trossos de pastís.

Ens vam socialitzar una mica i vam aprofitar l'ambient més distès per intentar aconseguir del president del chapter suec per una banda que la nostra senyera es pengés al costat de les altres banderes i per altra banda el proveïdor de la faldilla que tant ell com altres companys seus havien dut aquella mateixa tarda. Vam aconseguir només el segon objectiu, doncs el primer, tot i que va merèixer una consulta, va ser rebutjant perquè les banderes no representaven les nacionalitats dels participants, sinó els diferents chapters estatals de la VRA.

Com la nit anterior, la música es va aturar a les onze de la nit i el bar va tancar a la una de la matinada, unes hores gens habituals per a nosaltres, però tampoc no teníem ja gaires forces per res més.