Ens vam llevar mitja hora més tard de l'habitual perquè no marxàvem d'Andenes fins després del safari marítim, però igualment vam recollir-ho tot i vam carregar els vehicles.

A un quart de deu ja érem a les instal·lacions de Whalesafari Andenes, ens van confirmar que sí que se sortiria i ens van donar a escollir anar en el vaixell més lent o anar en el catamarà, que és més ràpid però que es mou més. Vam escollir el catamarà i per tant teníem una estona d'espera que vam aprofitar per donar una volteta per allà abans no féssim la visita guiada al centre d'interpretació.

A un quart d'onze ens van repartir en dos grups per fer la visita guiada d'una hora de durada al centre d'interpretació, afegint-nos nosaltres al grup angloparlant.

A tres quarts de dotze havíem d'embarcar i el moll estava una mica allunyat, per això hi vam anar amb les motos i el cotxe, no tant per estalviar-nos la passejada com per tenir-los a la vora a la tornada, doncs al final ens hi anàvem a estar tot el matí.

Vam agafar seients i vam preparar-nos per a la travessia. Els monitors ens van donar alguna explicació i ens van informar que el vaixell que havia sortit abans, el més lent, havia captat amb els seus aparells que estaven a punt de sortir a la superfície unes balenes, així que anàvem a anar una mica ràpid i el vaixell anava a moure's bastant, doncs les onades no eren petites. Ens recomanaven que anéssim menjant i posaven a la nostra disposició galetes salades i no recordo què més. A les dotze vam salpar.

També ens van recomanar viatjar a coberta per tal que ens toqués l'aire, tot i que jo crec que ho van dir per no haver de netejar tant si passava alguna cosa. El cas és que poc a poc va anar buidant-se l'interior i les cares de molta gent eren tot un poema. Vam veure com estiraven a més d'una persona i la cobrien amb una flassada per tal que no agafés fred i fins i tot un parell dels monitors van passar un mal tràngol. De nosaltres sis, el Pedro és el que es va marejar més, mentre que jo el que vaig patir va ser por, doncs és la sensació que tinc en aquestes situacions.

Si normalment el catamarà trigava una hora en trobar-se amb el vaixell lent, en només mitja hora ja el teníem a la vista, igual que també teníem a tocar un altre vaixell d'una companyia rival.

Els motors estaven al mínim, els tres vaixells anaven pràcticament a la deriva, però intentaven agafar la millor posició, la tripulació ens va avisar per on apareixeria la balena i tothom es va posar a escodrinyar l'horitzó en silenci total. Impressionava. Sabíem per les explicacions anteriors que veuríem la bufada i una mica el llom i l'aleta dorsal i que només quan decidís marxar a les profunditats apareixeria durant uns instants la cua. A tres quarts d'una, vam veure el primer cetaci dels tres que finalment vam poder observar.

Eren pràcticament les tres de la tarda que ja teníem l'objectiu assolit amb l'avistament de tres catxalots, estàvem realment emocionats i la tornada al port, tot i ser també ràpida, no va suposar cap problema.

Personalment he de dir que sí que m'agradava la idea d'anar a veure balenes, però que em semblava car i no acabava de creure'm el tema de la garantia d'avistament. En canvi, un cop viscuda l'experiència no puc fer altra cosa que recomanar-la, doncs em va emocionar i impressionar força i crec que no vaig ser l'únic per les cares que fèiem en desembarcar.

Vam sortir del moll per anar directament a l'aparcament, on ens vam menjar uns entrepans a mode de dinar. En acabat, ens vam vestir per anar en moto i a un quart de cinc vam sortir de ruta amb l'afany d'arribar a Melbu per agafar el ferri cap a l'illa d'Austvågsøya.

Es va posar a ploure a bots i barrals i ens vam aturar a la porta del càmping amb piscines d'aigua calenta a l'exterior que el dia abans estava ple per posar-nos els impermeables i vam continuar ruta mentre les ovelles no s'atrevien a fer-ho.

Vam seguir per l'Fv974, la carretera per la banda occidental d'Andøya fins que prop de Risøyhamn vam tornar a agafar l'Fv82 que havíem recorregut el dia anterior, però aquest cop sí que vam creuar el pont cap a Sortland.

Vam recòrrer l'illa de Langøya en direcció sud-oest per l'Fv82, resseguint la costa est i quedant-nos a l'abast visual el Møysalen i la resta de muntanyes de l'illa Hinnøya.

Vam creuar l'espectacular Hadselbrua, un pont a voladís que creua l'estret Langøysundet entre les illes de Langøya i Børøya. Juntament amb el pont Børøy, connecta l'illa de Hadseløya i la ciutat de Stokmarknes amb la veïna illa de Langøya.

Quan vam arribar a Melbu vam saber que havíem perdut el ferri per només uns deu minuts, així que havíem d'esperar fins l'endemà, és a dir que havíem de buscar on dormir. Vam tornar enrere fins a Stokmarknes, on hi havia un càmping, però no hi havia ningú a la recepció i vam decidir anar cap al Camping Turistsenteret a la petita illa de Børøya, però allà no vam veure per on accedir-hi (potser es feia per l'hotel proper) i a més a la Núria li va caure la moto a terra, augmentant el nostre nerviosisme, així que vam decidir tornar al primer càmping sense ningú a la recepció.

Es tractava de l'Stokmarknes Camping, un càmping petitó en el que ens vam trobar un cartell indicant que agafessis les claus dels hytters i que paguessis a recepció abans de les deu del vespre. En vam agafar dues i ens hi vam instal·lar.

Hi havia una habitació amb rentadores, però anaven amb fitxes i no sabíem com aconseguir-les, vam trucar al telèfon que hi havia escrit i ens van dir que estaven obertes i que quan paguéssim l'estada ens afegirien el preu de les rentadores que poséssim. Vam posar-ne dues i prop de les nou del vespre vam anar a pagar-ho tot, 880 NOK o al canvi uns 119 €.

Vam sopar en un dels bungalows (si n'ocupàvem dos, en aquell en el que només hi dormien dues persones era en el que cuinàvem i menjàvem) i després una estoneta de tertúlia, cervesa, descàrrega de fotos i preparació de la ruta de l'endemà.