Com cada dia, el despertador va sonar a les set del matí, ens vam anar espavilant, vam esmorzar, vam recollir i vam carregar l'equipatge. Al final, sortíem a les nou i cinc minuts.

Vam començar la ruta on l'havíem deixat el dia anterior, és a dir a l'E6 en direcció a Narvik, amb les motos al davant i gaudint d'un entorn natural espectacular. Entre altres curiositats, vam trobar-nos que hi havia senyals de trànsit diferents per assenyalar la presència de rens i ants.

Al cap de poqueta estona, vam aturar-nos desordenadament en un eixamplement del voral perquè vam veure un riu amb tot de roques i l'aigua obrint-se amb virulència pas entre i per sobre de les roques. L'anècdota va ser trobar un bolet.

El cotxe, que havia anat darrera de les motos fins aquell moment, va arrencar abans que els motoristes estéssim preparats, però al cap de ben poquet vam arribar a l'alçada del cotxe, doncs estava aturat en un mirador sobre el fiord en un port de muntanya.

Vam continuar la ruta per l'E6, buscàvem un lloc on reparar el suport de la parrilla de la moto del Pedro i seguíem gaudint d'un paisatge encisador que no et deixava de sorprendre, com també ens va sorprendre trobar-nos un elf en una gasolinera poc abans d'esmorzar.

A Storslett, finalment, vam trobar un taller en el que ens podien arreglar el suport, es tractava d'Storslett Auto AS Meca Car Service, on tot un professional va soldar-lo i li va afegir un reforç.

Vam tornar a arrencar, però tampoc no vam fer gaires quilòmetres, doncs vam trobar un salt d'aigua amb un lloc on aturar-se just al davant i no ens vam poder resistir a fer-ho.

La següent tirada vam aconseguir que fos de gairebé una hora, deixant enrere Sørkjosen, Rotsundelv, Røtsund, el petit port de la lína de ferri Røtsund-Ulløybukt, Nordmannvik i Olderdalen, des d'on surten els ferris que et duen cap a Tromsø, Trollvik i Birtavarre, malgrat que ens hi hauríem aturat milers de vegades perquè hi havia constantment davant dels nostres ulls un espectacle de la natura.

Entre els dos túnels que comuniquen Birtavarre i Skarvdalen vam trobar un lloc perfecte per aturar-nos a dinar, doncs tenia unes vistes perfectes a la badia, les muntanyes al fons amb neu permanent, un salt d'aigua a l'altra banda de la carretera, molt aparcament, taules i bancs.

Al final, ens hi vam estar una hora i mitja, de quarts de dues a les tres de la tarda. Com que dúiem fets només uns cent seixanta quilòmetres, vam decidir no aturar-nos o aturar-nos el mínim imprescindible, tot i que les vistes seguien convidant a fer-ho.

A tres quarts de cinc de la tarda vam veure un supermercat Rema 1000 a tocar d'una gasolinera a Nordkjosbotn i vam aprofitar per comprar alguna cosa que ens feia falta i repostar, a més de mirar què hi havia pels voltants per anar a dormir.

A Moen teníem Buktamoen, un lloc ple de serveis, entre ells lloguer de hytters, gasolinera, estació d'autobusos, aparcament i àrea de descans per camioners, però estava ple.

En canvi, al Bardu Camping & Turistsenter, a la localitat de Bardu, sí que vam trobar allotjament, en concret un gran hytter per tots sis amb dues habitacions, un altell, cuina, menjador i sala d'estar per uns 146 €. El càmping era maco, estava net i tenia molt a la vora un Rema 1000, però no admetia el pagament amb targetes que no fossin noruegues i el servei de wifi no ens va permetre connectar-nos.

Fins a l'hora de sopar, vam descarregar fotos, preparar la ruta de l'endemà, estirar les cames, organitzar l'equipatge i preparar el sopar, que va consistir en amanida d'enciam, tomàquet i all per compartir i uns ous ferrats amb cansalada viada del Berguedà.