Poc abans de la frontera luxemburguesa, vam aturar-nos a dinar en una àrea de servei molt concorreguda, però potser la més bruta que hagi vist mai a França. A més, les taules estaven ocupades i vam haver de "parar taula" al terra, tot i que finalment vam dinar en una taula que es va buidar.

A Luxemburg vam aturar-nos per repostar i va ser un encert perquè la gasolina estava millor de preu que no pas a Barcelona, però vam haver de fer molta cua. Poc després, en una de les aturades, decidíem que no ens acostàvem a Colònia, sinó que ens quedàvem a Koblenz, doncs encara ens faltaven bastants quilòmetres, estàvem cansats i havíem de buscar on dormir i l'experiència del dia anterior ens feia ser prudents.

Entrant a Koblenz, enlloc de dirigir-nos al centre, vam anar cap a l'extraradi i vam aturar-nos a tocar d'una casa victoriana (suposo que no ho era i que l'estil era molt diferent, però per mi tenia un aire a l'hotel en el que havíem estat a Chester tres anys abans) amb el cartell d'hotel, però estava tancada i al telèfon al que vam trucar ens van dir que no hi havia habitacions lliures. Llavors, un senyor que passava per allà ens va dir que a un parell de carrers hi havia un altre hotel i ens hi vam acostar. Era una mica estrany, amb una decoració plena de colors i amb molts detalls, però tenia habitacions i tot i que no eren barates, tampoc no eren excessivament cares.

La veritat és que era una barreja força interessant entre hippy i hortera, amb un munt de figures i figuretes (fins i tot n'hi havia que es venien) i ens va sorprendre molt quan vam entrar a les habitacions, que eren amplíssimes i rotllo suite.

A la saleta que hi havia al hall, davant mateix del mostrador, hi destacava un sofà que simulava la part del darrera d'un Wolksvagen escarabat i que ens va fer molta gràcia.

El jardí també era espectacular, estava molt ben cuidat i també tenia un munt de detalls. En una de les terrasses vam prendre'ns una cervesa tranquilament mentre ens agrupàvem per sortir cap al centre de la ciutat.

Finalment, vam sortir tot passejant cap al centre no sense deixar abans el vehicles aparcats de forma que no ens podessin robar el remolc.

A tocar de l'hotel, començava un passeig que vorejava el riu camí del centre de la ciutat i que passava per davant d'una central elèctrica que el Pedro i jo vam intentar que no veiés el Jordi.

Res més arribar al centre, vam veure un parell de bars força animats i ens va semblar que era una ciutat amb molta vida, però poc a poc ens vam anar trobant més sols pel carrer. Sigui com sigui, la ciutat és prou maca i el passeig va merèixer molt la pena.

No sé com s'ho va fer el Pedro, però es va entendre amb algú de l'hotel que li va recomanar un restaurant per anar a sopar carn de bona qualitat i va ser allà, al Restaurant Buffalo, que vam sopar la mar de bé per 100,40 €.

En acabar el sopar, jo m'hauria quedat a fer una copa en algun dels bars que estaven a tocar del riu (en un d'ells hi havia un concert i tot), però estava força cansat i l'endemà tornava a ser dur, així que vaig decidir anar-me'n a dormir, igual que la Rosa, el Jordi i la Núria. La Txaro i el Pedro, incansables com sempre, van fer una copeta i en arribar a l'hotel encara van tenir forces per fer les últimes cerveses del dia.