|
Un cop fet el check-out, vam recòrrer els pocs quilòmetres que ens separaven de Teste-de-Buch per anar a visitar la Dune du Pyla (o Pilat), que és la duna més gran d'Europa, amb 3 quilòmetres de longitud, 500 metres d'amplada i uns 100 metres d'alçada mitjana. |
 |
|
 |
Tot i que sembla molt alta, quan comences a pujar per les escales de plàstic (són mòbils perquè la duna avança entre tres i quatre metres per any) la visió dels voltants (i el cansament) és el que fa que t'adonis realment com d'alta és. |
|
 |
|
 |
|
|
La baixada es fa molt millor i és més divertida, de fet la Núria va veure uns nens baixant corrent i va voler imitar-los, així que va tornar a pujar fins dalt de tot per donar una lliçó de baixada ràpida, mentre que jo em vaig conformar a pujar un tros i baixar de la millor manera que sé (llàstima que la Núria comencés a gravar tard!). |
 |
 |
|
 |
Per no perdre molt de temps per dinar (sempre ens passa el mateix quan ens agafem un menú en un restaurant francès), vam decidir fer-ho en un McDonald's a peu de l'autovia que ens havia de portar a Bordeaux. |
|
Vam arribar a la capital d'Aquitània, que és també prefectura del departament de Gironda, i vam haver de voltar una mica abans no vam trobar (amb l'ajuda de l'oficina de turisme) l'hotel que teníem reservat, però un cop localitzat, deixar els trastos i agafar el tramvia per anar cap al centre va ser un moment de no res. |
|
Vam baixar a tocar de la Cathedrále Saint André i vam passejar pel comercial centre de la ciutat, entrant fins i tot en unes galeries comercials bastant antigues. |
 |
|
 |
|
 |
|
 |
La Place des Quinconces està coronada a la part més allunyada del riu i més propera al centre de la ciutat per una columna que homenatja els girondins. |
|
Quan vam arribar a la riba del Garona, just davant de la Place de la Bourse i els seus dos edificis simètrics, va començar a ploure a bots i barrals i no vam tenir temps de veure gaire res. |
|
 |
|
 |
|
De tornada al casc antic vam mirar-nos els comerços, destacant-hi una "estranya" botiga de servei de restatització i una botiga de roba on s'entrava als vestidors a través de portes d'armaris. |
 |
|
 |
|
Vam trobar un lloc on sopar i vam reservar una taula, tot i que suposo que podríem haver sopat bé en molts altres restaurants, doncs les cartes pintaven bé i els locals eren originals i macos en general. Mentre, seguia plovent molt i vam decidir aturar-nos i prendre un mojito en un bar molt animat. |
 |
|
 |
La Grosse-Cloche (la gran campana), com es coneix col·loquialment per haver fet de campanar de la comunitat, es va edificar al segle XV amb pedra calcària sobre l'antiga Porte Saint-Éloi (el seu nom oficial) i tant el rellotge com l'actual campana són posteriors a un incendi que patí el 1755 i que obligà a restaurar-la. |
|
 |
|
 |
|
A Cours Victor Hugo hi ha un aparcament que crida molt l'atencíó, que és precisament el que pretenia l'autor del muntatge que es veu a la façana de l'edifici. |
|
 |
|
|
 |
|
És una ciutat que ens va agradar força, doncs combina raconets amb passat amb edificis de disseny (el Tribunal de Grande Instance n'és un clar exemple) i trobes detalls de proximitat, com la publicació d'anuncis a la Place Rohan. |
|
 |
|
|
|
|
 |
|
La Cathédrale Saint André, d'estil gòtic i patrimoni de la humanitat per pertànyer al camí de Santiago, és un xic estranya perquè dels quatre campanars projectats només se'n construïren dos, no es va poder fer una porta a la façana occidental i, en contraposició, les façanes laterals van guanyar protagonisme. A tocar d'ella hi ha la Tour Pey-Berland, que és un campanar de secció quadrangular amb una imatge de la Notre-Dame d'Aquitània al capdamunt. |
|
 |
|
|
|
|
 |
|
El Palais Rohan, d'estil neoclàssic, és actualment l'Hotel de la Ville de Bordeaux, tot i que l'arquebisbe Ferdinando Maximiliano Mériadec el va projectar l'any 1772 com a seu de l'arquebisbat, i malgrat que per ell sol no té gaire interès turístic, la seva situació a tocar de terrasses força animades i de la catedral convida a visitar-lo. |
|
|
Ja de camí cap al restaurant on havíem reservat, vam trobar-nos una botiga que segur que hauria agradat a la Pepi i al Carles, però no va ser pas l'única botiga de "frikades" que vam veure, doncs fins i tot vam trobar-ne una dedicada en exclusiva a Tintín. |
|
 |
|
El local tenia el seu encant, però si vam escollir sopar allà va ser perquè vam veure quina era la seva especialitat: la raclette. Vam demanar-nos-en una que anava acompanyada d'embutit i no ens el vam poder acabar, tot i que al formatge sí que li vam treure pes de sobre... |
|
|
|
 |
|
|
|
|
 |
|
|
|
De tornada a agafar el tramvia que ens havia de dur a l'hotel vam trobar-li sentit a la botiga que ens havia sorprès per la tarda. |
|
 |
|