 |
|
 |
Va començar a ploure cada cop més i la moto va tornar a fallar, primer només el cilindre del darrera i després amb més pèrdua de potència i vam aturar-nos en una àrea de servei que estava plena de motoristes aturats per la forta pluja. Allà, vam estar parlant per veure què fèiem i, tot i que jo li vaig proposar a la Núria que lloguèssim una furgoneta i carreguèssim les motos o, si no es podia, que lloguèssim un cotxe per tornar a casa i que ja vindríem a buscar les motos, al final vam fer el que ella deia, que era trucar al RACC. Això sí, per fer-ho vam intentar ser una mica llestos i vam demanar a informació turística on llogaven cotxes, per tal d'aturar-nos al poble on el RACC ens podia aconseguir un vehicle i, a més, sortir de l'autopista per tal d'evitar el tema d'anar a la base de les grues i després esperar-ne una altra, així que vam tirar fins Avranches. |
|
|
Amb les motos aparcades i nosaltres al bar de davant, a les 11:20 h vam trucar al RACC, que ens va dir que enviaven una grua i que la nostra repatriació la gestinonaven un cop la grua estés carregada. Al cap d'una hora vaig tornar a trucar per demanar si trigaria molt per tal de dinar o esperar-nos i mentre esperava que em truquessin per donar-me una resposta va arribar la grua. Es va mirar la moto, li vam dir que fallava un cilindre i que perdia oli (era cert, tenia una petita fuga, però també vam afegir la porqueria que havia perdut perquè el tub d'escapament s'avia afluixat -ja estava arreglat-) i ja ens va dir que amb allò segur que la moto s'enviaria a casa. Ens va comentar que era l'hora de dinar i que era millor que dinèssim per allà i que ell tornaria a tres quarts de dues a recollir-nos perquè el taller de motos tornava a obrir a les dues. Vam entrar en un restaurant de fans de les furgos hippies Wolksvagen i vam dinar molt bé, amb l'afegit de l'assortit de formatges com a postre. |
|
Quan va arribar l'hora, es va presentar i vam carregar la moto fins la base, on, al cap d'un parell de minuts, ens van dir que el taller de motos no obria i que ells mateixos ja avisaven el RACC. |
|
 |
|
 |
A les 15:20 h, cansat que em diguessin que estaven insistint al RACC, vaig trucar jo i vaig parlar amb un empleat que només em deia que estaven gestionant-ho i que m'esperés. Jo li vaig demanar que es comprometés en cinc minuts a dir-me a quin taller anaven a portar la moto, que era tot el que jo volia saber per estar segur que estaven gestionant alguna cosa i em va contestar que no m'ho diria. A les 16:00 h vaig tornar a trucar i vaig parlar amb un encarregat (això em va semblar el tal Miquel) que em va demanar perdó en nom de l'empresa i dels seus companys perquè una cosa era la gestió amb la moto i l'altra la gestió de la meva repatriació, que encara no havia començat, així que em va dir que segurament em posarien un cotxe de lloguer. A les 16:45 h m'ho va confirmar i em va dir que m'enviaven un taxi que em duria a buscar el cotxe a Granville, així que la Núria va engegar i va tirar, de tal forma que jo ja l'atraparia pel camí. A les 17:45 h no havia arribat el taxi i el vaig reclamar, em van trucar per dir-me que estava de camí quan ja estava allà i jo ja estava carregant els bultos. En demanar on havíem d'anar em van dir que a AVIS de Granville i que ens afanyèssim perquè tancaven a les sis de la tarda, així que vaig demanar a quina distància estàvem (30 Km) i ja em van dir que no calia que hi anèssim perquè estaria tancat i no podien demanar que ens esperessin. M'anaven a posar un hotel, així que havia de baixar i descarregar el taxi i acomiadar-lo per esperar-ne un altre que em portés a l'hotel, que segurament seria a Granville. Vaig demanar anar amb aquell taxi a Granville mentre ells buscaven un hotel i em van dir que no perquè després podien no trobar-ne cap allà. Així, em vaig quedar un altre cop a terra. A les 18:42 vaig reclamar i em van dir que estava en camí, que havi d'arribar al cap de poc. A les 19:05 em van tancar la base de les grues (tancaven a les sis de la tarda, però es van estar esperant a veure si em venien a buscar). |
|
A les 19:30 em van dir que estava demanat de les 19:02, és a dir que em confirmaven que l'anterior m'havia mentit. A les 20:10 vaig tornar a parlar amb el Miquel i vaig dir-li que estava fart, que tenia sed, que tenia fred, que tenia gana, que anava plovent, que s'estava fent fosc, que estava en una carretera solitària sense iluminar... A les 20:30 va arribar el taxi i mentre estàvem de camí a Granville em va trucar el Miquel per demanar-me a quina hora volia el taxi l'endemà per anar a buscar el cotxe i jo li vaig preguntar a quina hora obrien, el número de reserva i on havia de tornar el cotxe. Ell es va estranayar que no tingués ja aquesta informació i em va trucar als cinc minuts per donar-me el número, dir-me que havia de tornar el cotxe a Perpinyà (allà ja veuríem què fèiem) i que obrien a les nou del matí. Vaig demanar el taxi per tres quarts de nou. Un cop a Granville, vaig buscar un lloc per sopar i vaig anar a dormir, mentre que la Núria passava la nit en un hotel als afores de Niort. |
|
