En sobreviure, vam prendre consciència de la bellesa de la vida i va ser llavors quan ens vam fixar en tot allò que ens envoltava i que forma part del paisatge i de la història de l'embassament.

Tornant a temptar la sort, jo també vaig portar la barca.

Una experiència tant sufocant va aconsellar un bany per tal de refrescar-nos una miqueta.

Per eixugar-se no hi ha res millor que prendre una mica el sol.

Després de dinar, migdiada fins l'hora del Passacarrers, quan ens vam trobar amb el David del VOCS, amb qui vam compartir una estona multitodinària, com es veu des de la pujada a l'hospital.

Després d'acomiadar-nos del David, vam sopar una mica i vam seguir el Passacarrers.

Fins i tot vam poder veure com li col·locaven bé el turbant al rei.

Més tard, i abans que balléssim els tirabols i anéssim cap a les barraques (i algú fes un pipí pel camí), la Montse va arribar a portar el gegant, tot i que no va arribar a ballar amb ell, com sí que va fer el nostre amic polonès del trike.