El Marc Delgado ens havia dit durant la setmana que aquell cap de setmana se celebrava l'Enduro de Sitges com a prova del Campeonato de España de Enduro, que les motos passaven per l'interior de l'òval del circuit automobilístic de Terramar i que ell s'hi acostaria el diumenge. Nosaltres també ens vam engrescar, així que vam carregar el sidecar, ens hi vam acostar i vam començar a voltar per intentar arribar a l'interior de l'òval, que no va ser una missió senzilla.

Instal·lats per gaudir de les motos i passar una bona estona, vam intentar contactar sense èxit amb el Marc fins que va aparèixer per allà per dir-nos que ell ja marxava. Ens va saber greu, però no podíem fer-hi res.

La veritat és que vist un salt, vistos tots (què atrevida és l'ignorància!), tot i que s'ha de dir que la Merlès no sé si en va veure cap, doncs estava molt més interessada en les pedres, les formigues i les plantes. Per això, quan vam comunicar-nos amb els pares de la Berta (ho sento, però aquesta és la crua realitat: igual que nosaltres, heu deixat de ser qui éreu -Núria i Jordi- per passar a ser 'els pares de') i ens van dir que amb el cotxet i el Xavi no podien arribar fins allà on érem nosaltres, vam decidir recollir-ho tot i sortir de l'interior del circuit oval.

Ens vam trobar amb ells i amb el pare i la germana del Biel (uns altres del que sabem el nom, però que també és una dada irrellevant). Vam deixar de gaudir de l'espectacle motociclista com ho havíem fet fins llavors, però a canvi ens vam socialitzar amb molt bona gent, la Merlès va jugar una mica i, el que no és gens menys important, vam gaudir d'un aperitiu molt més complet que les nostres senzilles patates fregides.