El vuit de gener era l'aniversari de la Núria i, tot i que no podíem fer una gran festa, sí que podíem anar a fer un bon dinar per Sitges i ens vam decidir per anar a El Pou, on feia molt de temps que no hi havíem estat.

Per començar, vam demanar-nos unes patates braves a l'estil El Pou, amb la forma de got que va popularitzar el Sergi Arola, i unes sardines marinades amb soja, que són un dels plats imperdibles d'aquest restaurant.

Vam continuar amb l'steak tartar, que és tallat a ganivet, i amb el mollete de papada a l'estil thai, que no l'havíem tastat mai i estava riquíssim.

Si bé és cert que nosaltres no som pas de postres ni de dolços, també és cert que és difícil resistir-se a segons quins plaers, com el pa amb oli, sal i xocolata que va significar la cloenda a un àpat deliciós.