La Merlès va preparar la seva carta a Ses Majestats els Reis d'Orient a La Formigueta, enganxant fotos d'allò que volia, mentre que jo la vaig fer a casa, després de pensar molt bé què volia. De tota manera, ja sabem que els Reis porten el que creuen convenient, depenent de com ens haguem portat, de la disponibilitat dels regals i del que ells considerin que és millor per a nosaltres.

Per tot el tema de la pandèmia de la Covid-19, les activitats en relació a Ses Majestats els Reis d'Orient estaven restringides i per això vam haver de demanar dia i hora per portar la carta al Patge Carbonell a la Plaça Catalunya, sol·licitant el mateix torn que la Berta per tal de coincidir amb ella.

Tot i tenir torn per lliurar la carta, vam haver de fer una estoneta de cua, però no va ser pas un problema perquè els ajudants del Patge Carbonell ens van anar animant. Sí que és cert que les dues nenes estaven impacients i van provar de lliurar la carta als ajudants més d'un cop.

Quan ens va tocar el torn i ens van deixar passar al recinte tancat, la cara de la Merlès reflexava clarament la il·lusió que li feia lliurar la carta.

I no era per menys, doncs tenia davant seu als tres ajudants del patge Carbonell encarregats de recollir les cartes, una missió extremadament important.

Jo també vaig aprofitar per dipositar la meva carta dintre del sac, just abans de deixar ràpidament el recinte tancat, doncs havíem de deixar lloc pels següents.

Vam aprofitar per anar al parc infantil que hi ha a la mateixa Plaça Catalunya, el parc habitual cada tarda a la sortida de La Formigueta, on a més de jugar una mica, les dues nenes van berenar.

Cavalcada tampoc no n'hi va haver, però sí que vam poder anar a veure a Ses Majestats els Reis d'Orient el dia cinc de gener, tot i que un altre cop vam haver de demanar torn, un torn que ens va tocar una miqueta tard i, com que no ens van deixar posar-nos a la cua abans d'hora, vam fer una mica de temps al parc infantil de la placeta on hi ha la terrassa del Bar La Guineu.

La cua començava al Carrer Port Alegre (al passeig de la Platja de Sant Sebastià) i continuava per la plaça de l'Avinguda Balmins fins a la porta de l'Ermita de Sant Sebastià.

Hi havia una orquestra per animar l'espera, tot i que quan nosaltres ens hi vam acostar els seus membres ja estaven pràcticament recollint i és que érem l'últim torn (en realitat, érem el penúltim, però amb l'últim no van ser pas tan estrictes com ho van ser amb nosaltres i es van acabar ajuntant els dos torns). Feia fred i ens hi vam estar prop d'una hora, a la que hem de sumar el temps per arribar-hi i l'estona fent temps abans del nostre torn. La sort va ser que la Merlès es va poder distreure jugant una mica al parc infantil i amb els simpàtics patges.

Eren quarts de nou del vespre quan finalment ens va tocar acostar-nos a Ses Majestats els Reis d'Orient er saludar-nos i saber de la seva pròpia veu que les cartes els havien arribat i que tenien pensat passar per casa per deixar-nos els regals durant la nit.

La veritat és que la Merlès ja estava cansada i a més tenia fred i son, el que va evitar que ho gaudís completament, però en tot cas, un cop saludades Ses Majestats, vam marxar cap a casa amb la nena a coll. Després vam sopar, vam preparar les nostres sabates i alguna cosa de menjar i beure i vam anar a dormir per tal que no passessin de llarg. L'endemà, com que ens havíem adormit quan tocava i ens havíem portat prou bé durant l'any, vam trobar els nostres regals al menjador.