A causa de la pandèmia, s'havien anul·lat els tradicionals actes de la Festa Major, però com a alternativa es va organitzar una Processó en honor de Santa Tecla diferent: els balls populars, l'imaginari festiu, els entremesos i els músics que conformen el seguici van ser exposats al llarg del recorregut habitual de la Processó des del dissabte dinou fins al dimecres vint-i-tres de setembre. Nosaltres vam fer una part del recorregut el diumenge al matí, començant pels Gegants de la Vila (el Jordi i la Rosa), que estaven exposats a la Sala Vaixells del Palau Maricel.

Ens vam saltar els Gegants Americanos i vam anar directament al Centre Cultural Miramar, on vam poder veure tant els Gegants Moros com els Cabeçuts.

Al Bar La Guineu hi havia la referència als Grallers Marcets, una de les quatre colles de grallers de Sitges, una tradició recuperada a la Blanca Subur a partir de mitjans del segle XX mercès a la tasca de l'Escola de Grallers de Sitges.

A l'aparador de l'antic Vi+Vi vam poder saludar el Drac de Sitges, al qual li vam ensenyar que teníem i havíem portat amb nosaltres la nostra còpia a escala.

Se sap de la presència del Ball de Diables a les festes de Sitges per una referència de 1853, però la seva existència se suposa més antiga encara. A més, des del 1884 ha participat a la festa de forma ininterrompuda fins a l'actualitat, tot i que aquesta participació ha anat canviant de format de temps en temps, passant per la subhasta (el 1853 es presentaren dotze colles per fer el Ball de Diables), l'adjudicació a una colla i l'adjudicació a una colla el Ball de Diables de Sant Bartomeu i a una altra el de Santa Tecla fins al format actual amb la participació de tres colles. En aquest cas, a la Merceria Requena, teniem l'aparador dedicat a la Colla Vella.

Al Carrer Santiago Rusiñol número divuit, a l'Assessoria Farrerons, vam poder veure l'aparador dedicat al Ball de Diables de la Colla Jove.

Al jardí de la Casa Andreu, una construcció marcada per l'eclecticisme contemporani de l'arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, que va edificar-la el 1900 segons l'encàrrec de Josep Ferrer i Torralbas, un "americano" que va fer fortuna amb els negocis colonials i, posteriorment, es va tornar a establir a Sitges, hi havia l'acolorida Àliga acompanyada de dos membres de la colla.

Vam acabar amb el foc amb el Ball de Diables de la Colla de l'Associació de Balls Populars de Sitges (ABPS), que com les altres dues està integrada per Sant Miquel i l’Àngel, interpretats per vailets vestits amb túnica, Llucifer, la Diablessa i deu Diables, abillats amb robes de sac i de lona pintades, a més dels timbalers.

Ja al Carrer Jesús, a l'Ortopèdia Sitges, que també estava tancada al públic durant el nostre recorregut, vam poder veure la representació del Ball de Bastons de la Colla Jove.

Els instruments musicals i algunes fotografies del Grallers Maricel els vam trobar entre bambes, Crocs, bosses, pilotes i altres equipaments esportius a l'aparador de la botiga Base Ferran Sports.

Seguint al Carrer Jesús, vam poder veure les moltes fotografies, el vestuari i els bastons identificatius del Ball de Bastons de la Colla Noies, que va ser l'últim aparador que vam veure abans de marxar cap a casa.

El dimecres, aprofitant que la Merlès no tenia llar d'infants, vam sortir tots dos amb la voluntat d'acabar el recorregut, així que vam arrencar on ens havíem quedat: el Ball de Gitanes de la Vila a Finques Reig del Carrer Sant Bartomeu.

En una de les finestres de Casa Parra del Carrer Sant Gaudenci número dinou vam poder veure els bastons del Ball de Bastons de la Colla Mitjana.

L'Escola de Grallers de Sitges estava representada a l'Estanc Tabacs Nº 2 del Carrer de Sant Francesc número vint-i-quatre.

En ple Cap de la Vila, la veterana Pastisseria Massó, també va col·laborar amb la Festa Major cedint l'espai al Ball de Bastons de la Colla Vella.

El Ball de Cercolets és una de les manifestacions folklòriques sitgetanes més antigues i està integrat per infants d’entre set i dotze anys. Vuit d’ells porten els cèrcols, i un altre, encara més petit, representa el paper de l’Àngel amb una espasa foguejada. El personatge que encarna el mal temptador és representat pel Majoral, un home adult que du, durant el recitat dels versos, una forquilla vermella com a símbol del seu càrrec. El ball consta de dues parts: la passada i els exercicis, que comprenen la barreja, el pont i la construcció de la bóta i la campana, on s’ enfila l’Àngel per recitar el seu vers. La música del Ball de Cercolets de Sitges s’interpreta amb flabiol i sac de gemecs i fa més d’un segle que es manté sense alterar.

Després de deixar el Bar Roy, ens en vam anar cap a la Botiga Mireya, on es representava el Ball de Pastorets, el sac de gemecs i el flabiol, que són els instruments que l'acompanyen.

Baixant pel Carrer Bonaire, ens vam aturar a La Incidència del Factor Vi perquè estava representat el Ball de Panderetes, que es va sumar a la festa el 1980, tot i que hi ha referències bastant anteriors a Vilafranca i és un dels més estesos de la nostra comarca i del Penedès.

A la botiga de roba Graciela Rizzolo, a la cantonada del Carrer Bonaire amb el Passeig de la Ribera, vam poder veure el Ball de Cintes.

La dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan, la sardana, el ball popular català considerat el ball nacional de Catalunya estava representat a la botiga Souvenirs Yll.

El Ball de Gitanes de l'Associació de Balls Populars de Sitges el vam veure a Àgora 3 Galeria d'Art, on amablement ens van obrir la finestra per tal que ho podéssim veure bé.

Sense gaire gràcia hi havia penjades unes samarretes a les finestres de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà de l'Ajuntament de Sitges per representar els Grallers La Sitja.

La Moixiganga de Sitges és un ball religiós en el qual s’hi representen, mitjançant una sèrie de quadres o misteris executats a mode d’exercicis gimnàstics, la passió, mort i resurrecció de Crist, malgrat que el mot Moixiganga deriva d’una paraula àrab que significa reunió de gent emmascarada, en èpoques ancestrals tenia un simbolisme agrari i se suposa que la Moixiganga de la nostra zona ja participava en el Corpus del segle XIV.

La Colla Jove de Castellers de Sitges estava representada de forma espectacular i molt original a la façana de la Casa Família Pañella a la Plaça de l'Ajuntament.

Al vestíbul de l'edifici d'estil gòtic civil català de l'Ajuntament, darrere dels tres arcs de mig punt que el delimiten frontalment, hi vam trobar la representació de La Banda.

Ja al Baluard, a l'Antiga Galeria d'Art al davant de l'església parroquial de Sitges dedicada a Sant Bartomeu i a Santa Tecla, hi havia la representació de La Processó.

Com que estàvem al final del recorregut, també estàvem a l'inici i la Merlès em va demanar tornar a veure els Gegants i els Cabeçuts, però el Museu de Maricel estava tancat i ens vam acostar a la Regidoria de Tradicions i Festes a veure a les seves finestres fotografies i vestuari dels Gegants Americanos.

Vam tornar a entrar al Centre Cultural Miramar per admirar els Gegants Moros, el Fa-luch i la La-hia, i els éssers bufs, petits, arrauxats i amb trets burlescos que són els Cabeçuts.

Vam preguntar sobre els Gegants de la Vila i ens van dir que obrien a les onze, que encara no ho eren quan havíem passat pel Museu de Maricel, així que ens hi vam tornar a acostar. Més tard, quan ja no hi havia res a fer, vaig pensar que potser també ens havíem trobat tancada la Regidoria de Tradicions i Festes i per això no havíem vist els Gegant Americanos.

La Merlès ja estava cansada i fins i tot una mica avorrida (massa estona centrada en un mateix tema), per tant ja no ens vam entretenir gaire. A més, ja havíem completat la frase secreta (a cada exposició hi havia una lletra): Vestim de festa el poble de Sitges.