Sidecar Club 3 Rodes a El Vilosell |
En el grup de whatsapp el Santiago va proposar una sortida pel dia 12 de setembre i nosaltres vam decidir apuntar-nos, però per no haver de matinar tant vam reservar una habitació a l'Hotel Atenea Mercure Aventura de Vilaseca i així vam aprofitar per banyar-nos a la piscina i jugar en un parc infantil proper. A l'hora de sopar, ens vam acostar al centre i vam seure a la fantàstica terrassa del Bar Restaurant l'Oficina. |
![]() |
![]() |
Havíem
quedat a les deu del matí a l'estació de servei Icor
Energia de l'entrada d'Alcover i cap allà ens hi vam
dirigir. En arribar i no veure ningú vaig dubtar una mica,
llavors va arribar el Xavier de Vilafranca i ens va dir
que no era allà, sinó a l'OilPrix que hi havia a mig
quilòmetre, cap allà ens hi vam dirigir, però en
arribar-hi vam comprovar que la primera era la correcta,
així que ens hi vam tornar i vam esperar que anés arribant
la resta del grup. |
|
|
![]() |
El
Santiago havia preparat una ruta no gaire llarga per les
Muntanyes de Prades per poder-la fer amb tranquil·litat
gaudint més del paisatge que no pas de la carretera. |
|
|
|
Ens
vam aturar a Capafonts, on vam haver de fer mans i
mànigues per trobar lloc per aparcar tots els sidecars,
doncs se celebrava una caminada de muntanya i hi havia
força gent i vehicles. |
![]() © Santiago |
![]() |
Vam
passejar fins a la piscina per prendre alguna cosa al bar,
on es van atabalar una mica per l'afluència de gent i on
va reunir-se amb nosaltres el Jordi (havia hagut de tornar
amb el sidecar cap a casa per agafar el cotxe perquè se li
escalfava la moto), i tot seguit vam continuar la ruta. |
|
Com
que anàvem molt bé de temps, vam tornar a aturar-nos a
Prades. A la Vila Vermella vam tornar a tenir problemes
d'aparcament, doncs encara que hi ha un gran aparcament per motos al
Passatge Sant Roc, les pilones que impedeixen el pas
d'automòvils i l'estretor del carrer van fer que més d'un
ni tan sols intentés entrar-hi i busqués un altre lloc on
deixar el sidecar. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
De
tota manera, no va ser pas un entrebanc, doncs així ens
vam repartir en grups que bàsicament coincidien amb els
grups que havíem fet a Capafonts, així doncs entre les
màscares, la distància que intentàvem deixar entre
nosaltres i no barrejar-nos gaire estàvem complint amb les
recomanacions sanitàries bàsiques. |
![]() |
![]() |
![]() |
![]() |
Prades
estava ple a vessar, sobretot la Plaça Major, que és per
on vam començar la passejada i on la vam acabar, tot un
encert, doncs així vam poder refrescar-nos a la
renaixentista Font de la Plaça Major feta en sauló. |
![]() |
![]() |
![]() |
Ens
vam reagrupar a la Plaça Sant Roc, davant de la Creu i del
portal de la Creu del Clos emmurallat, per sortir de la
vila per la T-700, la carretera de l'Espluga. |
|
|
|
Vam
arribar a El Vilosell a les dues del migdia, ens vam
dirigir a la Plaça Sant Sebastià i vam pujar (teníem
permís municipal per fer-ho) els sides i les motos a la
part central. A la terrassa del Bar Centre ja teníem les tres taules
preparades, però la Merlès va preferir entretenir-se al
parc infantil. |
![]() |
![]() |
Ens
va costar una mica aconseguir demanar i que ens servissin
alguna cosa fresqueta, doncs tenien molta feina i estaven
una mica superats. De fet, el dinar, una amanida de primer
i paella de segon, va trigar bastant a arribar, però s'ha
de dir que estava prou bo. |
![]() |
![]() |
Sí
que ens vam ajuntar tots (només estaven permeses les
reunions de fins a deu persones a causa de la pandèmia) a
l'instant de fer una foto de grup per immortalitzar el
moment. |
![]() © Eloi |
Per
finalitzar la trobada, s'havia previst fer una visita al
monestir de Poblet, però al final no s'apuntava ningú
apart del Santiago, que com a bon amfitrió estava disposat
a acompanyar a qui fos, i de nosaltres, així que ho vam
posposar, tot i que amb el Santiago, l'Albert i el Xavier
ens hi vam acostar a la porta per després continuar els
tres sidecars per l'Espluga de Francolí, l'N-240, superant
el Coll de Lilla, la C-51 i finalment l'N-340. |
|
|
|
|
|
|
Ens
vam separar i acomiadar a l'alçada de Vilafranca del
Penedès, arribant nosaltres a Sitges sense cap entrebanc.
En definitiva, va ser una sortida entretinguda (merci,
Santiago!) que ens va deixar a tots amb ganes d'una
propera. |
|