Com que a l'hora d'anar a dormir no havia tingut gens de pressa, a la Merlès li va costar llevar-se, de fet vam haver de despertar-la nosaltres quan pràcticament eren les nou del matí.

De tota manera, va espavilar-se prou ràpid, doncs un cop va ser vestida, li va faltar temps per anar a buscar la Gisela i posar-se a jugar amb ella a la taula més petita que dúiem.

A un quart d'onze del matí teníem la visita, és a dir que sobre les deu del matí ens vam acomiadar dels nostres veïns i vam anar cap a la porta de Sant Joan de Boí. Coneixíem de la importància de les pintures de les esglésies de la vall i que els originals estaven al MNAC, però ens va sorprendre saber que durant el segle XX és quan es va donar a conèixer tot aquest patrimoni a partir d'una visita d'en Puig i Cadafalch amb Mossèn Gudiol, Josep Goday, Adolf Mas i Guillem Marià Brocà (van sortir de Barcelona en tren fins a Bagnères-de-Luchon, passant per Narbona i Tolosa de Llenguadoc, i van continuar via La Vall d'Aran a peu o en somera, superant el Port de Caldes de 2.500 m. i condicions atmosfèriques adverses) arran d'una altra visita d'en Domènech i Montaner una desena d'anys abans. En les seves notes, en les que hi ha inclosos plànols dels edificis amb les mesures que van prendre durant aquella expedició, hi van destacar les pintures, les talles i les característiques arquitectòniques comuns de les construccions (tres naus, pilars rodons, cobertes de fusta, tres absis coberts amb voltes, etc.).

Quan un educa una filla mai no sap si aconseguirà fer-la pujar com els arbres de la Rambla, però com a mínim sí que pot comprovar si en segons quines circumstàncies fa un bon paper i s'ha de dir que la Merlès, malgrat tenir només dos anys i mig, sí que el va fer. Per tant, tots tres vam poder gaudir la visita a aquesta joia del romànic català.

Ens vam acostar a la botiga de queviures i la Núria va proposar prendre alguna cosa al bar del costat, llavors li vaig dir que fes un te tranquil·lament i que la Merlès i jo estaríem al parc infantil una mica més abaix. Quan la Núria va venir a la Plaça de Riu, on érem nosaltres dos, vaig veure la furgoneta dels congelats davant la botiga i vaig anar a comprar el gel que ens calia. Amb aquests relleus, a més, vam aconseguir optimitzar el temps d'esbarjo al parc infantil per a la Merlès.

Vam acabar de recollir-ho tot i vam pujar fins a Taüll, arribant-hi a dos quarts i mig d'una i deixant la furgoneta a l'aparcament a tocar de la carretera, just davant de l'església de Sant Climent de Taüll, un aparcament en el que, segons havíem llegit per internet, hi havia qui hi pernoctava.

Estàvem a dijous i per internet (l'única forma possible) les primeres entrades disponibles eren pel dilluns o el dimarts següent, així que ens vam haver de conformar amb admirar des de fora l'església, veient la planta basilical (si haguéssim entrat hauríem vist que es tractava de tres naus separades per columnes cilíndriques), el sostre empissarrat a dues aigües (interiorment, és de fusta), l'absis, les dues absidioles i la torre llombarda de planta quadrada amb sis pisos d'alçada i cinc arcs cecs per pis.

Taüll és més turístic que no pas Boí i està ple d'allotjaments, restaurants i botigues de tot tipus i, curiosament, a la plaça del poble hi ha l'església de Santa Maria de Taüll, una església de les mateixes característiques que Sant Climent, però més petita i amb una torre de quatre pisos. Les dues es van construir a la mateixa època i es van consagrar amb un dia de diferència, van compartir parroquialitat, però a partir del segle XVIII, Santa Maria va ser l'única parròquia del municipi, mentre que Sant Climent va exercir de capella del cementiri modern.

Va costar una mica convèncer la Merlès per fer tota la pujada fins a Santa Maria, però la va fer i a l'hora de baixar vam distreure-la una mica entrant en una botiga de souvenirs, jugant asseguts a terra mentre la Núria comprava pasta, salsa de tomàquet i formatge i ensenyant-li que des d'on érem es podia veure Sant Climent.

De tornada cap a l'aparcament, encara vam aturar-nos un cop més per comprar una barra de pa poc abans de tornar a passar per davant de l'església de Sant Climent de Taüll.

La Núria i la Merlès es van quedar al parc infantil que hi havia entre l'església i l'aparcament i jo vaig instal·lar el fogonet a tocar de la furgoneta per bullir la pasta i després afegir-li salsa de tomàquet, tonyina i formatge.

Ens va fer cosa posar-nos a cuinar al parc infantil i per això ho vaig fer a l'aparcament, però a l'hora de menjar sí que no vam tenir problemes en parar taula en un dels bancs, doncs no vam ser pas els únic que ho vam fer i a més així la Merlès va poder seguir jugant tan bon punt com va acabar de dinar.

Volíem quedar-nos algun dia més a la vall, però preferíem fer-ho en un càmping, així que vam tornar a Barruera a veure si teníem sort i la vam tenir. Vam poder instal·lar-nos a l'ampliació del càmping, a l'altra banda del carrer d'on era l'edifici de serveis, en una zona amb una quinzena de parcel·les i uns lavabos. Eren les quatre de la tarda i aprofitant que teníem ombra, vam estirar-nos una mica per relaxar-nos, tot i que la Merlès no va trigar gaire en posar-se a jugar primer amb les seves joguines i poc després amb altres criatures que hi havia al càmping.

Ja descansats i quan ja no feia tanta calor, vam anar a les piscines municipals, que per cert són climatitzades i allà ens vam endur la sorpresa de trobar-nos la Neus, el Jordi, la Sansa i l'Erola. Van marxar abans que nosaltres i vam quedar que després ens passaríem a veure'ls per la seva parcel·la (també estaven al càmping), com així vam fer.

Ells estaven recollint perquè marxaven l'endemà, així que els vam deixar tranquils després d'haver pres una cervesa plegats i vam quedar que ja ens acomidiaríem quan marxessin. Llavors vam demanar taula al bar del càmping i vam sopar unes tapes i una pizza per després anar a dormir.