Intentant recuperar ni que fos parcialment la normalitat i la vida social, vam autoconvidar-nos a la revetlla que feien el Pi i la Núria a la casa de Cardedeu, per això vam agafar un hotel a Corró de Vall (el més proper que vam poder). Ens hi vam instal·lar a la tarda, vam discutir-nos pel tema del llit supletori i les tarifes (a booking entenc que és complicadíssim parametritzar-ho correctament i la informació que apareix a l'usuari no acaba de ser clara, però en aquest cas m'havia assegurat de reservar el que volia reservar) i vam anar cap a Cardedeu, aturant-nos abans en un supermercat per comprar algunes coses que ens van dir que faltaven, així que quan vam arribar ja era gairebé l'hora de sopar de la Merlès, així que es va apuntar ràpidament a l'aperitiu.

Havíem comprat bombetes (o cebetes) per tal que la Merlès es divertís una estona i la veritat és que li van fer força gràcia i li vam haver d'anar quotant.

Passava d'un quart de deu del vespre (sí, del vespre, no de la nit, que estem parlant de la Revetlla de Sant Joan) quan es va procedir a l'encesa de la barbacoa on anàvem a coure el sopar.

Cap a les deu de la nit (ja era fosc), vam intentar que la Merlès comencés a baixar el ritme i que potser es posés a dormir una mica al sofà, però ella estava força eixerida i el que tenia ganes era d'explicar-nos que els tres porquets van fer tres cases: el petit una de palla, el mitjà una de fusta i el gran una de pedra.

Així doncs, quan van venir cap a la taula les safates amb el menjar i ens disposàvem a sopar, la Merlès ens va acompanyar i fins i tot va anar menjant alguna cosa. Això sí, per no tenir mala consciència com a pares, li vam posar una jaqueta i vam intentar cobrir-li les cames una mica.

La veritat és que la nena es va portar molt bé i no es va posar pesada per estar cansada o tenir son, sinó que va estar simpàtica i va explicar moltes coses, sobretot a la padrina i a l'Alberto, però finalment, després de sortir al carrer a veure unes fonts que van cremar uns veïns, la vaig passejar una mica amb la cadireta per tal que s'adormís.

Malgrat que dúiem hores menjant, encara vam tenir gula (no era pas gana) per menjar uns bons trossos de coca, com marca la tradició. Poc després, ens vam acomiadar i vam marxar cap a l'hotel.

El dia de Sant Joan al matí, vam recollir, vam arreglar el malentès amb l'hotel, vam carregar l'equipatge al cotxe i vam anar a esmorzar a la terrassa que tenia el Bar Lotteria a la Plaça de l'Ajuntament.

Ja que estàvem a Corró, vam anar al centre comercial La Roca Village. La Merlès ens va demanar que li poséssim la màscara i va començar a jugar amb tot el que trobava pel camí, així que li vaig dir a la Núria que anés a la botiga on volia mirar-se rova mentre jo l'entretenia.

Li va encantar el conjunt de dracs grassonets, simpàtics i somrients de colors mediterranis i pell de trencadís dissenyats per Lolita & Co. que hi havia instal·lat a la zona sud del Village i quan hi va arribar una nena sense màscara amb qui jugar una mica em va tornar la màscara que tant havia reclamat.

Un cop va haver marxat la seva amiga instantània, la vaig convèncer d'anar a buscar a sa mare, però es va aturar davant de l'aparador de la botiga Bóboli i em va obligar a entrar-hi. Vam mirar-nos la roba i vam trobar un vestit moníssim que vam acabar comprant quan va venir la Núria a trobar-nos. Després, vam anar al lavabo i vam girar cua per tornar cap a l'aparcament.

De tota manera, no hi vam poder anar del dret a buscar el cotxe, doncs en passar per davant de l'Avinguda dels Dracs la Merlès va voler tornar a jugar-hi una estoneta, aprofitant per ensenyar-los a la Núria, però tampoc no teníem gaire res més a fer apart de marxar cap a caxa, com vam acabar fent.