Estàvem en ple confinament, però no podíem deixar passar unes dates tan importants tant a Sitges com a Berga que ens han condicionat i ens condicionaran els calendaris. Per tant, el dimarts de Patum (el dia abans del dimecres de Patum segons alguns puristes) al vespre, vam preparar el nostre particular tast de barreja.

El dimecres abans de les dotze del migdia vam preparar el tradicional vermut d'escopinyes, olives i patates fregides amb cervesa i barreja (que no s'espanti ningú, la Merlès, tot i que no es veu a la foto, brinda amb el seu got d'aigua), vam esperar un temps prudencial la sortida del tabal i tot seguit vam fer la degustació.

El dimecres al vespre tradicionalment comença el passacarrers que recorre l'itinerari dedicat a les autoritats i com que a casa autoritat no n'hi ha més que una, esperàvem veure un salt davant nostre, però es veu que anaven tard i van retallar recorregut, així que ens vam quedar amb un pam de nas i vam haver d'engolir la coca i la llonganissa que teníem preparades per les comparses i els músics.

Sempre hem tingut clar que La Patum és sinònim de disbauxa i un cert descontrol, però això ja era massa, així que vam decidir deixar-la de banda i centrar-nos en les celebracions del Corpus de Sitges, que són molt més serioses i formals, a més de ser les festes d'allà on és la nostra filla i on estem vivint des de fa bastants anys.

Les festes del Corpus de Sitges no ens van decebre, doncs en temps de pandèmia i davant la necessitat de reduir la barreja entre grups socials i la concentració de persones, van decidir fer una única catifa de flors, així tothom que volgués veure-la aniria a la porta de l'església enlloc de repartir-se pels diferents carrers, i que la fessin entre els representants de cadascun dels carrers que en fan habitualment, de tal forma que si en un carrer s'estava transmetent el virus es podria aconseguir de forma ràpida que saltés a la resta de carrers. En fi, un Corpus diferent.