Malgrat que aquella mateixa setmana vam coincidir en la fase 1 del desconfinament les zones sanitàries d'Olesa de Montserrat i Sitges, no vam poder anar a veure la mare el dia del seu aniversari (la Merlès i jo ens hi vam acostar aquell dimarts), però la Merlès va voler enviar-li una felicitació.

Sí que s'hi va poder acostar a casa de la mare el mateix vint-i-nou de maig la Carme, que va fer una mica d'aperitiu amb ella, a banda de fer-li una mica de companyia en temps d'aïllament.

En tot cas, amb la festa que s'havia programat uns mesos abans suspesa per la pandèmia, sí que vam reunir-nos amb ella els tres fills, els fills polítics i les nétes a casa de la Carme i el Pere, on hi ha més lloc i les nenes, sobretot les més petites, s'ho passen millor.

El cert és que durant la setmana va anar canviant el criteri a l'hora d'interpretar la normativa sobre desconfinament i sense haver canviat la fase en aquest temps, la nostra reunió no era pas permesa perquè nosaltres tres no hi podíem ser. Aquest canvi de criteri el vam saber el dia abans i no va alterar els nostres plans, doncs havíem estat complint escrupulosament amb totes les normes sobre confinament. Per tant, vam dinar plegats per celebrar els primers vuitanta anys de la mare.

Tal i com marca la tradició, va haver pastís d'aniversari amb espelmes, però la mare va voler que les quatre nétes l'ajudessin a bufar per apagar les espelmes.

Més tard, aprofitant el bon temps, va haver qui es va banyar a la piscina, tot i que segons tinc entès, algú dels que es va banyar potser no ho hauria fet si la seva filla no ho hagués fet.