Tot i estar confinats, volíem celebrar el dia de la mona com cal i vam quedar amb el Jaume que ens trucaríem, així que a l'hora de comprar el pa un parell de dies abans vaig comprar la mona més petita que tenien i a l'hora de les postres, quan havíem quedat, ens vam trucar, vam obrir el cava i vam menjar una mica de pastís.

La Merlès, gens acostumada a menjar xocolata ni dolços en general, es va posar les botes amb el trosset de mona, tot i que també s'ho va passar bé jugant després amb les plomes que el guarnien.

La tradició marca que el padrí és el que regala la mona, però la padrina va pensar que en ple confinament la Merlès es perdria la celebració i, quan ja havíem comprat la primera mona, ens va avisar que podíem passar pel forn Enrich a buscar-ne una de part seva. La vam recollir i vam quedar a mitja tarda per fer la corresponent videoconferència.

La Merlès no s'ho podia creure: havia menjat més xocolata i dolç que en tota la seva vida i tornava a aparèixer un pastís de xocolata amb plomes de colors, més gran, amb ous de xocolata i pollets.

Per sort, les plomes i els pollets van ajudar a distreure-la una mica de tota aquella quantitat de sucre, però això no treu que en mengés més del que convenia.

Realment, s'ho va passar d'allò més bé, tant saludant els padrins, malgrat que les videoconferències se li van fer llargues, com menjant pastís, com jugant amb les plomes i els pollets. Es va posar com una moto, borratxa de sucre com anava, i després va tenir ressaca i una nit molt llarga sense ganes de dormir, però el que compta és que ho va gaudir i que crec que li va quedar un bon record d'un dia molt especial.