La Mona |
Tot i estar confinats, volíem celebrar el dia de la mona com cal i vam quedar amb el Jaume que ens trucaríem, així que a l'hora de comprar el pa un parell de dies abans vaig comprar la mona més petita que tenien i a l'hora de les postres, quan havíem quedat, ens vam trucar, vam obrir el cava i vam menjar una mica de pastís. |
![]() |
La
Merlès, gens acostumada a menjar xocolata ni dolços en
general, es va posar les botes amb el trosset de mona, tot
i que també s'ho va passar bé jugant després amb les
plomes que el guarnien. |
![]() |
![]() |
La
tradició marca que el padrí és el que regala la mona, però
la padrina va pensar que en ple confinament la Merlès es
perdria la celebració i, quan ja havíem comprat la primera
mona, ens va avisar que podíem passar pel forn Enrich a
buscar-ne una de part seva. La vam recollir i vam quedar a
mitja tarda per fer la corresponent videoconferència. |
![]() |
La
Merlès no s'ho podia creure: havia menjat més xocolata i
dolç que en tota la seva vida i tornava a aparèixer un
pastís de xocolata amb plomes de colors, més gran, amb ous
de xocolata i pollets. |
![]() |
![]() |
![]() |
Per
sort, les plomes i els pollets van ajudar a distreure-la
una mica de tota aquella quantitat de sucre, però això no
treu que en mengés més del que convenia. |
![]() |
![]() |
![]() |
Realment,
s'ho va passar d'allò més bé, tant saludant els padrins,
malgrat que les videoconferències se li van fer llargues,
com menjant pastís, com jugant amb les plomes i els
pollets. Es va posar com una moto, borratxa de sucre com
anava, i després va tenir ressaca i una nit molt llarga
sense ganes de dormir, però el que compta és que ho va
gaudir i que crec que li va quedar un bon record d'un dia
molt especial. |
![]() |