La veritat és que no ens vam preocupar gaire de la disfressa de la Merlès fins ben bé a última hora, potser perquè a La Formigueta no en feia falta, potser perquè el cap de setmana no hi érem, potser perquè créiem que no aconseguiríem superar la disfressa de dragona o potser simplement per mandra... El cas és que en vam trobar una de bruixa i nosaltres dos ens vam comprar uns barrets per anar de conjunt.

El cas és que el dimarts vam disfressar la Merlès, nosaltres ens vam posar els barrets i vam anar a veure la rua infantil, tot i que la nena estava més per berenar que no pas per esperar que passessin les carrosses.

De tota manera, vam esperar-nos una estoneta ben curta fins que va arribar la carrossa del Rei Carnestoltes, que era la que obria la rua.

La Merlès s'ho anava mirant i fins i tot ballava i reia, però el que realment va cridar la seva atenció va ser el confetti. Primer la va molestar, després la va ocupar (vinga a treure confetti de la cadireta!) i finalment la va animar a jugar.

Molesta, ocupada o directament jugant, el confetti va aconseguir que se centrés en la rua i que no se li fes massa llarga i/o pesada, doncs la vam acabar veient sencera.

Un cop va haver passat per davant nostre la rua, vam deixar que marxés la gent. No teníem pas pressa i havíem gaudit l'hora llarga que havia durat, tal i com es reflectia a les nostres cares.

La Merlès ràpidament va trobar una activitat a la que dedicar els seus esforços: recollida de confetti. A més, l'activitat era bastant comuna entre els nens, el que va provocar que fes amics circumstancials i que hi coincidís amb algun conegut.

Ens vam acostar a El Retiro, on vam demanar-nos unes cerveses i vam seure en una taula. Tot i això, no ens la vam poder prendre amb la tranquil·litat que ens hauria agradat, doncs la Merlès estava on fire i es va dedicar a ballar, jugar, còrrer... per tota la sala, el que ens va obligar a seguir-la una mica per tal de no perdre-la de vista.