La Nit de Nadal, un cop arribats a Berga després de gaudir de La Fia-Faia a Bagà, vanm posar el pijama nadalenc a la Merlès i ens vam disposar a fer el típic sopar de fondues, per després menjar turrons (artesans) i neules.

La Merlès, que fins aquell moment havia estat una inseparable del Mic i que no podia dormir sense ell, va veure com el Tió cagava una nina, en concret una Anna de Les Tres Bessones i es va tornar boja per ella, incorporant-la immediatament al seu entorn més proper, fins al punt que quan el Tió va cagar el Drac de Sitges, que també li va fer molta il·lusió, el primer que va fer va ser agafar l'Anna i ensenyar-li el nino. La veritat és que veure-la xalar com ho va fer va ser tot un plaer i no és d'estranyar que encara trigués una estona per anar a dormir amb tantes emocions al cos. Nosaltres tampoc no vam sortir i vam anar a dormir a una hora decent.

El Dia de Nadal, vam anar a casa de la Carme i el Pere i allà ens vam trobar un munt de regals per obrir, amb la Merlès tornant-se boja amb tantes joguines. De fet, ens va costar arrencar-la de l'alfombra per anar a la taula a fer un aperitiu que podria ser un dinar, la sopa de galets enormes i el pollastre farcit i quan va poder va tornar a anar amb les joguines, tot i que va tenir temps per admirar la col·lecció pictòrica dels Guillamón-Pérez.

Sí que és cert que la Merlès va jugar molt, bàsicament amb les seves cosines, però també és cert que es va passar molta estona de braç en braç, ni que només fos amb l'excusa de fer una foto.

El dia de Sant Esteve vam quedar al Restaurant La Cabana, als afores de Berga, per menjar i beure plegats i, com sempre, va resultar excel·lent.

Més tard, ja a casa dels meus sogres a El Vall, van venir l'Alou i el Guerau acompanyats del seu pare i el Tió encara va tenir forces per cagar una mica més, encara que el millor regal per als avis va ser poder-se fer unes fotos amb els seus néts.