XXXVIII Reunión PMZ |
Vam sortir de Sitges el divendres per la tarda i ja comptàvem que no arribaríem gaire d'hora, així que vam demanar al Toni i a l'Anna que demanessin la nostra clau (havíem reservat una habitació) per tal de poder anar tranquils. Vam aturar-nos a sopar a l'Hostal Portal del Pirineo d'Estopiñán del Castillo (vaja, entre Alfarràs i Benavarri) i tot i que feia fresqueta no feia pas el fred que podia arribar a fer en aquesta zona i a aquestes alçades d'any. De tota manera, un cop a Ligüerre de Cinca i ja instal·lats, vam abrigar ben abrigada la Merlès per sortir de l'habitació. |
|
La
veritat és que no hi havia massa gent i a més en aquells
moments estava repartida entre els que encara estaven al bar
que ja tancava, els que estaven a l'habitació perquè havien
anat a buscar o a deixar alguna cosa, els que estaven dintre
de la sala on hi havia la barra, els que estaven al voltant
de la foguera que no cremava massa i els que havien anat a
dormir, però sí que molta era com a mínim coneguda nostra,
així que vam començar a saludar-nos amb els uns i els
altres. |
|
Nosaltres
primer vam entrar a la sala, però ràpidament vam anar cap a
la foguera, que va començar a crèixer a mesura que la gent
va començar a ficar-hi troncs. De tota manera, era tard i la
Merlès i jo no vam trigar massa en anar a dormir, mentre que
la Núria que va allargar fins a la matinada. |
|
|
|
|
Pel
matí, no vam còrrer per sortir de l'habitació, sinó que ens
ho vam prendre amb calma i vam anar a esmorzar amb temps
suficient, però no excessiu tant si tenim en compte l'hora
del menjador com l'hora a la que sortia la ruta. |
|
|
|
La
ruta va consistir en una passejadeta que ens va dur a un
petit poblet que crec que no tenia més de deu o dotze cases
en el que amb prou feines vam poder aparcar totes les motos.
Això sí, la poqueta estona de passeig va ser suficient per a
què la Merlès s'adormís. |
|
Vam
carregar la nena a coll embolicada en una manta i vam
començar la pujada cap a l'església del poble, que estava
dalt d'un turó des del que es veien les cases diseminades
als seus peus. |
|
|
|
|
El
Vicente, un dels membres de la Peña Motorista Zaragoza, ens
va donar una explicació històrica i artística sobre
l'església i la zona i, un cop ens van obrir el pany de la
porta, vam poder entrar-hi i descobrir les pintures de
l'interior. També hi havia la possibilitat de pujar a la
torre, però el pas era estret i s'havia de pujar d'un en un
perquè estava esquerdada per l'aicció d'un llamp, així que
vam decidir no pujar. |
|
|
|
En
sortir de l'església, vam fer una ullada al cementiri, que
estava a la banda del turó que es veia des del poble, i ens
vam dirigir cap a la part del darrera de l'església, on vam
descobrir una panoràmica espectacular dels Pirineus. Bé, no
tothom va veure la panoràmica, doncs la Merlès seguia
dormint tranquil·lament. |
|
|
En
un tres i no res els membres de l'organització van preparar
unes taules en les que va aparèixer pa i embotit, a més de
begudes i poc o molt (teníem encara l'esmorzar a la gola)
tots vam acabar picant alguna cosa com a mínim i ara sí que
dit tots perquè la Merlès es va despertar i va menjar. |
|
|
La
baixada, doncs, cap al poble per anar a buscar la moto i
tornar cap a Ligüerre de Cinca va ser molt diferent que la
pujada i no tant pel fet de ser baixada com pel fet de no
haver de carregar la nena. |
|
Ja
en el reconstruït poble convertit en complex turístic, vam
buscar un lloc al sol per seure una mica, però la Merlès em
va deixar clar que ella no volia estar asseguda i vam anar a
veure com anava la preparació de les deu paelles que
concursaven per endur-se el premi a la millor. |
|
|
|
Com
que encara teníem per una estoneta, vam anar a veure arbres
i a jugar al parc infantil, tot i que no ens vam poder
enfilar al tobogan perquè estava tot moll. |
|
Un cop enllestides les deu paelles, va arribar el moment d'agafar un plat i triar els arrossos amb què omplir-lo i a continuació buidar-lo dintre nostre. Per després fer una mica de migdiada i de relax a l'habitació. |
|
Ens
vam encantar una mica i gairebé ni veiem les rosquillas
que la pastissera de la PMZ, Gloria, va preparar a mitja
tarda i més si tenim en compte que l'ambient estava més a
fora que no pas dintre de la sala d'actes. |
|
Com
que pràcticament no havíem menjat res en tot el dia (no
havíem parat!), els integrants del grup Te Levanto En El
Aire van decidir tallar el pernil que havien guanyat amb la
seva paella (bé, la paella de la Mari) i compartir-lo amb
tothom. |
|
|
Tot i que la Núria i jo estàvem més per fer cerveses i anar xerrant amb uns i altres, la Merlès estava més per jugar i còrrer amb el meu barret posat i així vam arribar a l'hora del sopar. Després de sopar, no vam trigar pas gaire en anar a dormir, doncs el dia havia estat llarg i estàvem cansadots, a més d'una mica tips de tant menjar. |
|
Pel
matí, va ser esmorzar, recollir i intentar marxar i dic
intentar perquè a l'hora d'arrencar el sidecar ens vam
trobar sense bateria perquè el dia anterior la Núria s'havia
deixat connectada alguna cosa. La sort va ser que, malgrat
que ja pràcticament no quedava ningú, uns amics de Motrix
capitanejats pel Pepe ens van engegar la moto amb l'ajut
d'un cable amb pinces. |
|
|