No vam fer el ritus habitual de primera ronda de tapes el primer dijous, però sí que vam sortir a tastar-ne algunes el divendres, començant pel Bar Roy, on presentaven un pa bao amb cansalada ibèrica presalada i curada 12 h, cuinada amb brou de verdures i acompanyada de microvegetals, vinagreta asiàtica i maionesa de kinchie.

A La Tapadera vam continuar amb els sabors asiàtics tot gaudint el niguiri d'anguila marinada en teriyaki amb foie sobre compota de poma caramel·litzada, que era un plaer pels sentits.

Com que no teníem intenció de passejar-nos per tot Sitges, vam anar a L'Artemisa, un local bastant nou que encara no havíem provat, per tastar l'ou de Calaf a 62º C i ferrat amb gules alegres i sobre patata al morter, que estava per llepar-se els dits.

Al Casa Tecla presentaven l'Orient Express de Constantinopla a Venècia, que era una tapa d'steak tartar acompanyat de caponata (un guisat d'albergínia amb origen a les cauponas -tavernes marineres en les que se servia menjar bo i bé de preu- sicilianes) a l'estil venecià.

Tot i que la nostra intenció era només fer-ne alguna, el cas és que ja dúiem quatre tapes i encara vam fer-ne dues més, l'Adán & Eva Burger del SoCal, una hamburgesa de xai amb poma caramel·litzada, formatge de cabra i ceba rostida molt gustosa, i la Briopastrami, un brioix de pastrami fumat amb envinagrats i maionesa de mostassa també molt bo. Molt bones totes dues, molt ben fetes, però tant l'un com l'altre local capaços d'arriscar més i sortir-se'n.

El dissabte havíem quedat amb la Cristina, l'Alberto, el Nosfe i el César per fer unes quantes tapes. Ens vam trobar als vols de migdia al Can Vilalta per menjar-nos la tapa Aromes de Tardor, una fina escuma de patata amb un toc de tòfona, ou poché i bolets de temporada, que al final resultaria la tapa guanyadora d'aquesta edició.

Vam recomanar-los la tapa de L'Artemisa i cap allà hi vam anar, però potser no estava tan bona com el dia anterior (ja se sap que els dies de més afuència les tapes no surten igual).

Vam aprofitar que érem a la porta i no hi havia cua per demanar al Casa Hidalgo, on ens van servir teòricament un tàrtar d'albergínia amb gambes de Vilanova i maionesa de mostassa sobre una llesca de brioix, tot i que les 'gambes de Vilanova' de la descripció de la tapa es quedaven en 'bigoti de gamba', tal i com deia el nom de la tapa.

D'allà vam anar al Carrer Major, al Rusiñol Bar Casa de Comidas, on servien les Damas Bravas, una versió de les típiques patates braves: massa de patata en forma de gofre amb la seva salsa brava i allioli fumat, col·locats alternativament, com si fossin els quadres de blanques i negres d'un tauler d'escacs o de dames del que jo només em vaig menjar les blanques, doncs vaig cedir solidàriament les negres per massa picants.

A la millor terrassa de Sitges, la de La Guineu, vam prendre'ns El Trencadís de La Guineu, una mousse de crema de foie a la Malvasia amb una base de melmelada de tomàquet i un bouquet de crema d'enciam amb ametlla trossejada, pipes de carbassa i pols de pernil de gla, però a la Merlès el que més li va agradar és que hi hagués un parc infantil en el que jugar una estona mentre esperàvem primer taula i després que ens servissin.

Entre L'Estiu i La Tardor era el poètic nom de la tapa que presentava el Vivinwine, un tàrtar de llobarro salvatge emulsionat amb fruita de tardor, mostassa de Dijon i un punt picant mexicà guarnit amb aires de cítric i si ja he explicat que la Merlès no va fer gaire cas a la tapa de La Guineu, aquesta és que ni la va veure.

De tota manera, no es tractava pas de cap prejudici sobre el Vivinwine, sinó de son, doncs a l'Alenti seguia dormint i tampoc no va veure la copa de còctel farcida de cremós de patata amb pop cuinat a baixa temperatura durant tres hores coronat amb esferificacions de caviar de pebre vermell.

Al Pícnic preparaven una base de coca amb vedella rostida i un toc cremós de tonyina, emulsió d'alga còdium, tàpera fregida i ceba vermella adobada que no ens vam voler perdre.

Després d'aquest clàssic i etern local de Sitges, vam anar a un de nou, el Federal Café, una franquícia de cafè casual i relaxant amb un menú senzill per poder picar alguna cosa a qualsevol hora, en el que vam poder menjar-nos uns rotllets vietnamites de pasta d'arròs farcida d'alvocat, pastanaga, cogombre, coriandre, cacauets i menta sucats en salsa hoisin.

La següent tapa va ser el tradicional sandvitx de porc marinat i rostit, pernil, formatge i cogombres en vinagre amb mostassa anomenat Cubanito que ens van servir a La Granja de Sitges del Carrer Major.

Dúiem unes quantes hores de ruta de tapes i havíem d'acabar-la i no se'ns va ocòrrer millor local que aquell que acostuma a ser un fixe en la nostra ruta inaugural dels dijous, La Barata, un bar dels de sempre, acollidor i autèntic.

El dimecres següent, amb la companyia dels meus sogres, vam sortir a sopar una mica. Ens vam dirigir a la Cañateca Prado per menjar-nos A Mi Rollón, un rotllet de tortita mexicana de formatge fresc i pesto amb salses ranxera i mexicana i brots de ceba i vam complementar el sopar amb tapes de la carta.

El divendres, vam anar al Dehesa Santa María a tastar el mini mollete de paleta de porc adobada cuinada a baixa temperatura (pulled pork) acompanyada de coleslaw, ananida de col típica americana, i ceba.

Per acabar aquesta ruta Tapa a Tapa Sitges de Tardor vam triar Els Sabors de la Tardor, la torrada cruixent amb carn de cèrvol amb castanyes caramel·litzades i salsa de figues al vi i canyella del Amb Gust.