Vam sortir a primera hora de la tarda de Sitges, aturant-nos al Restaurante G&M de Siétamo, on la Merlès es va menjar la sopa que dúiem per ella i després tots tres vam picar unes tapes a mode de sopar.

Un cop a Canfranc Estació, no ens va costar gens trobar l'hotel, ens hi vam aturar al davant de la porta, vam descarregar i quan vaig anar a aparcar el sidecar es va posar a ploure. De tota manera, poc m'importava ja, doncs no teníem pas intenció de sortir en tota la nit. Això sí, ens vam remullar una mica per dintre al bar de l'hotel abans no el tanquessin mentre xerràvem amb els uns i els altres.

Poc a poc, va anar desapareixent la gent, que pujava a les habitacions per posar-se a dormir, però la nostra princeseta estava com una moto i els seus pares l'estaven fent petar, així que no és d'estranyar que quan nosaltres marxéssim a dormir només quedessin dues persones despertes.

El matí del dissabte hi havia programada una ruta força maca que s'endinsava en paratges francesos i navarresos, però nosaltres vam decidir quedar-nos a Canfranc i anar directes al restaurant del dinar, doncs ni podíem dur el ritme necessari ni era una ruta que la Núria i la Merlès podessin gaudir.

Per tant, vam poder baixar a esmorzar sense pressa mentre els participants de la ruta anaven preparant-se per sortir sense pluja, però amb tot moll.

De tota manera, ens vam adonar que no érem pas els únics que no havien anat a la ruta i entre ells hi havia la família Tres, el que va permetre a la Merlès jugar amb l'Aina pujant i baixant dels sofàs, movent els coixins de lloc...

Però que ens haguéssim quedat sense ruta no volia dir que ens haguéssim de quedar confinats a l'hotel, així que ens vam equipar per a la probable pluja i vam sortir a donar una volta.

En un moment donat, se'ns va posar a ploure a bots i barrals i vam haver d'aixoplugar-nos a la Cafetería El Andén prenent alguna cosa. De tornada a l'hotel, ja sense pluja, vam trobar uns bolets que ens van fer gràcia.

Com que la tornada va ser a ritme de nena de menys de dos anys, quan vam arribar a l'hotel ja havíem de marxar cap a Castiello de Jaca, a poc més de quinze quilòmetres, per dinar la mar de bé al Mesón de Castiello.

A la volta del dinar i ja a l'hotel, vam fer una petita migdiada, però de seguida vam haver de marxar per tal de ser a les cinc de la tarda a l'antiga estació de Canfranc per fer una visita guiada.

La part que vam veure em va agradar força i això que no estava pas restaurada del tot, però sobre les explicacions poc puc dir, doncs sí que vaig veure una miqueta del començament de l'àudiovisual que ens van posar, però poc després vaig haver de sortir darrera la Merlès, amb qui vam explorar tots els racons de la part de la terminal on érem.

La Marta, que és un sol, va donar un regal a cada nena. Lògicament, van còrrer a desembolicar-lo i va resultar que totes tenien una moto, com havia de ser. La de la Merlès, a més, duia sidecar i la conduia una noia.

Va arribar l'hora de la taula rodona i la majoria de la gent va anar a la sala habilitada, però nosaltres vam continuar a la sala de jocs cuidant, vigilant i també jugant amb les nenes.

Ja que la Núria em va dir que a ella no li venia de gust, vaig ser jo qui va aprofitar per anar una estona a l'spa de l'hotel (la Merlès tenia prohibida l'entrada) abans que arribés l'hora de sopar, que es va avançar a l'hora que estava previst, així que vaig arribar al menjador amb tothom assegut assaborint-lo, tot i que hi havia a qui ja no li quedaven gaires forces, de tal forma que en acabat vam anar a dormir.

El diumenge, la sortida de la ruta per anar al restaurant del dinar era a les deu del matí, però a un quart i cinc, quan nosaltres entràvem al restaurant per esmorzar, ja hi havia gent preparada o acabant de preparar-se.

Nosaltres anàvem a sortir una miqueta més tard que la resta (al final van ser uns vint minuts) i a fer via pel nostre compte i, tot i que anàvem a dinar plegats, l'Aina i la Merlès es van acomiadar com si no haguessin de tornar-se a veure mai.

Vam baixar cap a Jaca, d'allà cap a Sabiñánigo per la carretera antiga, després Fiscal pel túnel, Aínsa, on ens vam aturar sota la pluja per posar-nos l'impermeable, Campo, Graus, Benavarri i cap a Alfarràs, però a l'alçada del Restaurant Los Amics de Castillonroy vam veure el grup aturat i ens hi vam unir per fer l'últim tram de ruta.

El dinar al Restaurant Blanc i Negre d'Agramunt va estar molt bé, a més hi havia un espai per tal que juguessin les criatures i tant la Merlès com l'Aina el van aprofitar. De fet, feina vam tenir a treure-les d'allà per marxar cap a casa i això que vam ser dels últims a plegar.