Vaig sortir de Sitges a mig matí i vaig fer la ruta habitual cap a Igualada, d'allà a Vilagrassa, Anglesola, Balaguer i a Tamarit de la Llitera vaig aturar-me a repostar.

Com que m'havien parlat molt bé del forn de pa que hi ha a l'entrada de Siétamo, vaig decidir aturar-m'hi i mirar si podia picar alguna cosa, doncs no havia dinat. El forn era estrany, em van fer entrar sí o sí a l'obrador i escollir què volia d'un carretó amb safates on les pastes s'estaven refredant. En vaig escollir una que feia molt bona fila, torradeta i amb sucre pel damunt que, per sorpresa meva, estava farcida de xocolata.

Vaig anar directament a recollir el dorsal, el passaport, els tiquets, la samarreta, el mapa i la resta de material que et donava l'organització, però vaig haver de fer una mica de cua.

Un cop vaig tenir la bossa, vaig anar a repostar per tenir la moto preparada per a l'endemà i vaig aprofitar per comprar alguna cosa per picar. El següent a fer era acostar la moto el més possible a l'Hotel Europa, que és on tenia la reserva. Vaig tenir sort i vaig poder aparcar a la zona habilitada al carrer Duque de Ahumada, vaig fer el check-in, em vaig saludar amb la Mercè i vaig pujar a l'habitació, des d'on tenia una perfecta panoràmica del carrer Estafeta.

Vam quedar al Café Iruña, a la Plaza del Castillo, a les vuit del vespre, jo hi vaig arribar que faltaven cinc minuts i no vaig veure ningú a la terrassa, vaig entrar i tampoc no vaig veure ningú, així que em vaig quedar a la barra i em vaig demanar alguna cosa.

Vaig sortir cap a la terrassa i vaig trobar-me la resta de la gent, amb els qui vam anar pel casco viejo a fer pintxos pels bars, però sense tornar-nos bojos i anant a dormir a una hora coherent amb l'hora a la que ens havíem de llevar.

A quarts de set del matí ja érem al Parque de La Runa, doncs estàvem inscrits al grup 2 i això vol dir que sortíem a les set i dos minuts. Com que ja ho havíem parlat el dia anterior de fer subgrups i no anar tots plegats, doncs seríem massa motos juntes, no ens vam perdre cap dels membres del nostre subgrup.

Vam sortir de Pamplona en direcció Lumbier, una ruta habitual per a la Núria i per mi de camí a Pamplona o a Guipúskoa, però a l'alçada d'Urroz-Villa ens vam desviar per l'NA-234 per anar a buscar l'NA-2400, que ens va deixar just davant del pont sobre el riu Irati que hi ha a l'entrada de Lumbier. El sol començava a treure el cap i vam anar cap al Puerto de Las Coronas (951 m.), però abans vam haver de superar un tram amb boira.

Ja amb claror de dia, però amb fresca de la nit, vam començar la revirada pujada del Puerto de Larra-Belagua (1.600 m.), que ens va regalar unes vistes precioses, tot i que a aquella hora ens vam trobar en algunes corbes el sol totalment de cara, fent la conducció un xic perillosa.

Vam segellar el passaport i vam comentar el tram i la fresca, doncs els que duien termòmetre a la moto van dir que havíem estat circulant a 5º C. Per això ens va entrar tant bé la tassa de brou acompanyada d'un pintxo de formatge de la Vall del Roncal que ens van servir a l'edifici de l'estació d'esquí nòrdic.

Com que el port fa de frontera amb França, la ruta continuava amb la baixada del port per on havíem pujat, això volia dir que ens anàvem a trobar moltes motos de cara (érem el segon grup i no ens havia avançat ningú, tot i que sí que hi havia motos que suposo que van tirar pel dret cap a Lumbier, però la majoria venia al darrere), que en algunes corbes no anaven a tenir visió de nosaltres pel sol i que en d'altres (així de revirat és el port) érem nosaltres els que anàvem a quedar-nos cecs. A més a més, un ramat de vaques encara va afegir més perillositat al tram.

A partir d'Isaba, la ruta tornava a ser nova, vam passar per Otsagabia i Jaurrieta, vam superar el Port de Remendia (1.040 m.), vam travessar la Selva de Irati, vam repostar a Aurizberri i vam fer el Coll d'Erro (801 m.) abans d'arribar al següent punt de control.

Quan vam arribar al Restaurante Gau Txori de Zubiri, ja hi havia moltíssimes motos, així que vam suposar que apart de les que havien sortit abans que nosaltres de Larra-Belagua, de les que ens havien avançat i de les que ens podien haver passat mentre repostàvem, n'hi havia unes quantes que havien retallat camí per Garralda, estalviant-se més d'un quart d'hora. Vam segellar, vam recollir la beguda (una Coca-Cola en el meu cas) i un pintxo de txistorra.

Vam continuar pel port d'Egozkue (856 m.), després vam fer un petit tram de la nacional, però vam deixar-la abans del túnel de Belate, doncs nosaltres vam fer el port (847 m.), per tornar a enganxar la nacional fins a Berroeta, on vam agafar una carretera encimentada amb tifes de vaca, moltes castanyes i el pitjor de tot, molta humitat (la càmera es va embafar), tot i que era preciosa. Vam tornar a la nacional un altre cop, però vam tornar a abandonar-la just passat Mugairi per agafar l'N-4453, tot i que t'estalviaves mitja hora si seguies per la nacional cap al Puerto de Otxondo (602 m.), que és pràcticament on nosaltres vam tornar a agafar-la.

El punt de control era a Dantxarinea, localitat fronterera plena de supermercats, gasolineres i restaurants, en tres dels quals es dinava. A nosaltres ens va tocar en el Restaurante Otxondo i la veritat és que va estar bé i ens van servir prou ràpid. Passaven vint minuts de les tres de la tarda quan vam tornar a la carretera.

El següent tram ens va dur per Zugarramurdi (tampoc no vam fer el tram ràpid que estalviava un altre quart d'hora), Elgorriaga, Leitza i Lekunberri, fins arribar a l'Hostal Restaurante Machaín d'Irurtzun, on ens vam poder hidratar amb la beguda oferta per l'organització i repostar a la gasolinera propera.

En aquell punt, jo em sentia cansat. Suposo que el fet d'estar una mica rovellat en això d'anar en moto i tombar perquè normalment anava en sidecar, els pneumàtics una mica baixos de pressió que no em donaven gens de confiança i menys en els trams humits pels que havíem passat durant tota la jornada i els frens amb un tacte molt diferent van contribuir al cansament. De tota manera, no vam pas agafar la directa per a arribar a Pamplona i estalviar-nos tres quarts d'hora, sinó que vam fer la ruta de 75 Km. proposta, superant l'Alto de Guembe i gaudint de l'espectacular Sierra de Etxauri.

Vam arribar feliços i havent gaudit d'un molt bon dia en moto a la capital navarresa i ens vam dirigir cap al Parque de la Runa, on vam haver de fer una miqueta de cua pel tema d'anar passant d'un en un pel photocall.

Vam anar cap als nostres hotels i vam quedar en veure'ns ràpidament, just el temps d'una dutxeta i canviar-nos, doncs no volíem que ens passés el mateix d'altres anys que ens havíem trobat sense cazuelas per anar massa tard.

Havent acabat les tres cazuelas incloses en la inscripció, la Marta, amb molt bon criteri, va proposar anar a assaborir un moskovita a l'Hostería El Temple a Curia Kalea.

Poc després, foto de família a la Plaza Consistorial, amb la façana barroca i tocs rococós de l'edifici de l'Ajuntament de Pamplona de fons, on se'ns veu la cara de felicitat, amagant el cansanci que va fer que uns quants anéssim a dormir sense ni tan sols entrar a la sala Zentral.

El diumenge al matí, malgrat que ja havíem parlat que la tornada l'anàvem a fer per lliure (fins i tot hi havia qui ni tan sols tornava cap a casa), encara ens vam veure alguns de nosaltres i ens vam poder acomiadar.

Jo vaig fer el recorregut habitual cap a Puente la Reina evitant l'autovia passant per Liédena i Yesa entre altres, el Puerto de Santa Bárbara, Ayerbe, on vaig fer un pintxo de truita amb pernil dolç i formatge, Osca, Barbastro, Monzón, Binéfar, Tamarit de la Llitera, Balaguer, Anglesola, Tàrrega, Cervera, Igualada, Vilafranca i Sitges.