La Núria i la Merlès havien passat tota la setmana a Vinaròs amb els pares de la Núria perquè així ells la podien cuidar mentre la Núria anava a treballar a Cambrils i és per això que ens vam trobar directament a l'apartament que havíem reservat a Alcossebre, doncs jo no sabia a quina hora podria arribar i havíem de quedar per tal que ens donessin les claus. Un cop instal·lats, vam anar cap a la concentració i ni ens van tocar samarretes (per primer cop ens quedàvem sense) ni ens van inscriure la Merlès, tot i haver-ho fet l'any anterior. En tot cas, estàvem allà per divertir-nos i ens vam dedicar a fer-ho mirant-nos motos i prenent-nos unes cerveses.

Ens vam acostar a un local proper en el que havíem estat l'any anterior per tal que la Merlès mengés alguna cosa i no hagués d'esperar fins tan tard i de pas vam encarregar per sopar tots tres l'endemà. I si havíem començat divertint-nos nosaltres, vam continuar amb la Merlès divertint-se en els parcs infantils que hi havia a tocar de les instal·lacions de la trobada. De tota manera, havíem de fer temps per tal que acabessin de cuinar la caldereta de corder, que aquest any s'havia desplaçat de la nit del dissabte a la del divendres.

La Bea, que havia baixat des de Saragossa el dijous, es va unir a nosaltres tres per sopar plegats i de pas posar-nos al dia de les nostres respectives vides, tot i que la Merlès i jo vam estar bona part de la sobretaula jugant al parc infantil.

Sorpresivament, les actuacions musicals de la nit no eren de rockabilly, sinó de rock, a càrrec de The Black Angels i The hot Tubes, però nosaltres estàvem cansats i teníem una nena que volia anar a dormir, així que ens vam acabar retirant tots tres als vols de la mitjanit.

El dissabte al matí, no vam pas matinar i ens vam arreglar suficientment per acostar-nos al supermercat que teníem a la vora i comprar algunes coses per menjar i beure, com per exemple el plàtan que va esmorzar la Merlès. Després, vam fer mandres i vam baixar una estona a la piscina, però l'aigua no estava gaire calenta i el cel estava ennuvolat, el que va fer que no l'aprofitéssim tot el que l'hauríem pogut aprofitar.

Quan ens vam acostar a la concentració, vam trobar l'aparcament a rebentar, estava pleníssim de motos i prou feina vam tenir a trobar un lloc on deixar el sidecar.

També estava molt plena la zona on es posen les taules per dinar, tot i que vam aconseguir un raconet amb ombra, doncs el sol estava apretant de valent. De fet, la Bea ens havia ofert espai a la taula on s'asseia ella amb els seus amics i vam rebutjar l'oferiment per la manca d'ombra.

Vam esperar que s'anés esvaint la cua, però igualment vam acabar fent-ne una estoneta per recollir el nostre plat de paella.

Per sortir a fer la ruta que hi havia programada per Alcossebre, vam decidir descapotar el sidecar i així gaudir tots tres del vent a la cara.

Si el divendres res més arribar a la concentració ja havíem descobert un altre sidecar, durant la ruta encara vam poder veure'n un altre, tot i que el nostre era l'únic modern.

El final de la ruta va ser davant del Restaurant chill out La Villa, on ens van oferir un pica-pica molt concorregut. Els cambrers no paraven de treure safates, però costava molt acostar-s'hi a les taules i agafar alguna cosa. Potser més d'un va pensar que si aprofitava prou ja no li caldria rascar-se la butxaca per sopar. La Merlès, en canvi, va pensar que era un bon moment per descansar una miqueta.

No vam trigar gaire en anar a sopar, doncs havíem reservat a quarts de nou al Gastrobar Joan, on vam sopar la mar de bé. El problema que vam tenir va ser no trobar on fer un beure un cop fora del restaurant. Vam voltar una mica, vam jugar amb la Merlès i vam marxar a dormir, doncs encara faltava bastant per a l'inici dels concerts i la nena havia de descansar.

El diumenge ens vam llevar més descansats, vam recollir i ens vam acostar al Passeig Marítim, on encara faltava una miqueta per començar l'esmorzar, així que vam aprofitar l'estona al parc infantil.

Com sempre, l'esmorzar va consistir en un entrepà de rècorg Guinness que estava boníssim. El pa estava molt cruixent i el farcit espectacular.

Vaig acompanyar la Núria i la Merlès fins el cotxe i ens vam separar, doncs no tenia sentit fer el viatge plegats i més si tenim en compte que elles anaven a tirar pel dret mentre que jo volia aprofitar una mica, ja que el divendres havia baixat per la costa. Vaig anar cap a Alcalà de Xivert, d'allà cap a Les Coves de Vinromà, La Salzadella, Sant Mateu, La Jana, Traiguera, Sant Rafel del Riu, La Sénia, Mas de Barberans i Tortosa, on vaig posar gasolina i vaig comprar una mica d'aperitiu que em vaig prendre prop de Xerta.

Vaig seguir per la C-12 fins a el pas de barca de Miravet, després vaig agafar l'N-420 a Móra d'Ebre fins a Reus i tot seguit l'A-7, l'N-340 i la C-31 fins a casa.