L'Eva ens va convocar a una festa sorpresa pel mig segle de vida del Ferran al Restaurant de Can Padró. Vam arribar a l'hora acordada i vam veure com s'acabava d'engalanar la part exterior del restaurant, destacant-hi unes fotos antigues penjades expressament per provocar la vergonya del pobre homenatjat.

Ell va arribar acompanyat per alguns Despertaferro amb els que havia sortit a fer una mica de ruta, sense pensar que es trobaria amb tot el grup d'amics que l'estava esperant, no tant per felicitar-lo com per començar amb el fantàstic pica-pica.

Tot i que ja havíem quedat ben tips, va arribar l'hora d'entrar al saló principal del restaurant i menjar-nos el plat principal, que consistia en Orada o variat de carn.

Com és normal en aquest tipus de celebracions, va haver un pastís amb espelmes per tal que les apagués el Ferran tot bufant mentre demanava secretament un desig.

Però no va ser l'únic que va bufar espelmes, doncs el mateix dia però trenta-un anys més tard que ell va néixer el seu fill Nil, que per tant celebrava els seus primers dinou anyets.

A més de la pròpia celebració, que ja per si pagava la pena haver-hi anat, va ser tota una alegria coincidir amb el Dídac i la Carme, doncs feia molts mesos que no ens havíem vist.

Amb ells dos vam fer una mica de recorregut pel restaurant, doncs ells encara no hi havien estat, i poc després vam anar tirant, doncs ells tenien coses per fer i nosaltres no volíem que la Merlès se sortís massa del seu horari habitual. Abans de marxar, però, vam fer-nos una foto conjunta davant de l'improvisat photocall.