Vam sortir de Sitges el divendres a quarts de cinc de la tarda, així que vam tirar pel dret per tal de no arribar gaire tard a Anzánigo. A un quart de nou ja hi érem a lloc, havent fet una aturada llarga, i començàvem a instal·lar-nos.

Encara vam tenir temps de donar una volteta i prendre'ns una cervesa tranquil·lament mentre copçàvem l'ambient que hi havia, que era més animat que no pas l'any anterior.

El sopar va ser al menjador gran i el menú va ser senzillet, espaguetis a la bolonyesa i galta, però molt ben cuinat i en quantitat abundant. Vam xerrar amb els companys de taula i en acabat vam anar a dormir, que el dia havia estat llarg.

El dissabte al matí, ens vam llevar relativament d'hora, vam esmorzar galetes i pa de pessic casolà, com és costum al Càmping Anzánigo, ens vam dutxar i vestir amb la calma i vam pensar que estaria bé anar a Jaca a donar una volteta.

Un cop a Jaca, vam trobar-la plena de gent per totes bandes perquè s'estava celebrant el Festival Folklórico de los Pirineos. Vam buscar on aparcar i ens vam dirigir cap al centre, trobant-nos al cap de res amb l'actuació d'un grup folclòric italià, l'Sbandieratori Ducato Caetani.

També vam veure el grup taiwanès Don-Don Dance Theater, creat el 1996, representa les tradicions més originals de l'illa a través del cant y el ball, mostrant nous aspectes de la dansa taiwanesa.

Feia molta calor i buscàvem un lloc on prendre alguna cosa fresqueta i donar de dinar a la Merlès. Vam veure alguns llocs que feien molt bona fila, però estaven plens o les taules estaven a ple sol. Finalment, vam seure a la terrassa del Bordón Bar i vam acabar demanant tapes i pinxos per a la Merlès i per a nosaltres dos. I per si tot això fos poc, a més vam poder gaudir de la música i la dansa d'un parell de grups folclòrics.

Vam voltar una miqueta més pel centre, però feia moltíssima calor i encara sort que a la confluència del carrer Pez amb el carrer 18 de Junio de 1891 i el carrer Población hi havia una placeta amb una font al mig en la que ens vam refrescar tirant-nos aigua pel damunt els uns als altres, doncs el sidecar cremava quan el vam agafar per tornar cap al càmping per la mateixa ruta que ens hi havia dut, una A-1205 que havies de fer molt tranquil·lament per la quantitat de forats que tenia.

No és gens estrany que en arribar a Anzánigo el primer que féssim fos agafar les tovalloles, posar-nos els banyadors i tirar-nos de cap a la piscina.

De tota manera, tant la Merlès com la Núria es van cansar bastant ràpid de l'aigua i es van ajuntar amb els tres motrixeros que havien arribat mentre nosaltres érem a Jaca.

Finalment, jo també m'hi vaig acostar a la taula, on vam estar xerrant, rient i hidratant-nos per dins una bona estona. En tot cas, a l'hora d'anar a la tenda a canviar-nos, vaig tornar a fer una aturada a la piscina, doncs l'aigua estava collonuda i seguia fent força calor.

Ben refrescats, amb crema hidratant al cos i bolquer (la Merlès) i amb roba neta, vam tornar a socialitzar-nos amb amics, coneguts i acabats de conéixer.

Estàvem prenent cerveses en bona companyia quan es va anunciar que ja podíem anar cap al menjador gran per menjar-nos els frankfurts que donaven nom a la trobada.

Vam ser dels últims en entrar a sopar i dels últims en sortir, quan la majoria de la gent havia marxat cap al bar per fer el cafè o directament passar a les copes, però nosaltres vam dirigir-nos cap a la tenda, on vam posar el pijama a la Merlès, que no tenia ganes de posar-se a dormir, tot i la son que tenia. Em vaig ocupar d'adormir-la invertint-hi una bona estona, moment en el que vaig tornar cap a la sala gran per veure la part final del concert del mateix grup de rockabilly de l'any anterior.

Diumenge al matí, vam anar a esmorzar ous ferrats ben acompanyats, tant al plat com a la taula i vam començar a acomiadar-nos dels uns i els altres.

Tot i que havíem parlat de fer una mica de ruta de tornada a casa, tal i com havíem fet l'any anterior, vam recordar que no dúiem massa gasolina i vam decidir anar cap a Ayerbe abans d'aventurar-nos per les muntanyes. La resta de ruta, l'habitual, però en aquest cas vam aturar-nos un momentet a La Fuliola per veure l'aparador de la nova botiga Rocky Motard, del nostre bon amic Frank.