El mes de juliol començava en dilluns, de tal forma que era complicadíssim per mi agafar-me tres setmanes completes, així que vaig haver d'agafar-me del dijous de la primera setmana al dimecres de la tercera, però mentre feia totes aquestes càbales a la Núria li van agendar una auditoria pel dijous i el divendres de la primera setmana, complicant-nos molt l'aprofitament dels dies, així que vam decidir el mateix divendres marxar cap a Berga a l'hora que es podés, doncs era igual arribar-hi tard i no calia tocar res de l'equipatge, doncs duríem una bossa específica amb la primera muda i deixaríem la roba bruta allà. El dissabte, va ser dutxar-nos, esmorzar i sortir de ruta en direcció nord, doncs ens dirigíem cap a La Bretanya i Normandia.

La nostra intenció era fer etapes no gaire llargues per tal que la Merlès no s'agobiés, però intentant no haver d'agafar contínuament autovies i autopistes ni perdre massa temps en la pujada i en la baixada. Sobre el mapa, la primera etapa ens deixava una mica al mig camí entre Tolouse i Bordeus, doncs tot i no ser molts quilòmetres, sí que comptàvem que trigaríem una bona estona i que havíem de fer descansos llargs. Vaig estar mirant els pobles que hi havia per allà i la disponibilitat d'allotjament i em va fer gràcia el poble de Condom. A l'hora de la veritat, ja en ruta el dissabte, vam anar empitjorant les nostres previsions: com que no havíem matinat i ens havíem trobat bastant trànsit, al punt del migdia estàvem passant per Tarascon-sur-Ariège, on ens vam aturar, circumstància que va aprofitar la Merlès per estirar les cames.

Els locals que teníem a la vora estaven tancats o es veien del tipus restaurant per entaular-se, vam seguir cap al riu i al Quai Armand Sylvestre vam trobar una espècie de kebab i una pizzeria que més tard vam descobrir que tenia molt bons preus, decidint-nos pel primer tot pensant que aniríem més ràpids.

Mentre dinàvem a la terrassa, la Merlès va començar a moure's i va acabar caient de la cadira, donant-se un cop contra una caixa de la llum, llavors vam baixar les escales que hi havia a tocar d'allà a una espècie de balcó sobre el riu que era l'entrada als lavabos i allà vam curar el cop amb aigua miraculosa, tornant cap a dalt ja amb un somruire a la cara.

Ens feia gràcia entrar a Tarascon, doncs està agermanat amb Berga i havíem passat pel davant molts cops i la veritat és que ens va agradar. De fet, des de la mateixa terrassa teníem una bona vista de la Tour du Castella, l'antiga fortificació que controlava el pas del riu, però feia massa calor, estava molt amunt i teníem una bona ruta per endavant, així que vam decidir deixar la visita turística a la torre i a la resta de la part alta del poble, antigament dintre de la muralla medieval, per a un altre moment. Això no treu que la Núria no aprofités per fotografiar la torre mentre la Merlès i jo buscàvem un lloc a l'ombra per fer una migdiada fictícia.

Vam aprofitar que havíem creuat a l'altra riba del riu per circular per la D618 enlloc de fer-ho per la coneguda i principal N20 una estona i vam seguir ruta, aturant-nos només per repostar fins que vam arribar a Auch. Tot i que podíem circumval·lar la capital històrica de Gascunya, vam entrar-hi i vam anar cap al centre històric, vam aparcar el sidecar, vam entrar a un Carrefour Express a comprar berenar per la Merlès i vam dirigir-nos cap a la Place de la Libération, presidida per l'ajuntament i guarnida per una font central a la que donava ganes de ficar-s'hi per la calor que feia.

Com que totes les terrasses estaven al sol i els bars no tenien aire condicionat, vam anar cap a la Rue de la République, que fa d'unió de la Place de la Libération i de la Place de la République o, el que és el mateix, de l'ajuntament i la catedral i vam seure a l'ombra a la terrassa del Lou Troket, on posaven bona música.

Ens va sorprendre molt la quantitat de casaments que se celebraven tant a l'ajuntament com a la catedral, però encara més que en cadascun d'ells hi hagués codi de color, doncs no podia ser de cap altra manera que tantes persones vestissin la mateixa tonalitat. A més de comentar el tema dels casaments, també vam fer una passejada, descobrint que es tracta d'una ciutat més turística del que pensàvem i molt costeruda (existeixen uns carrers -Pousterles- que ja tenien escales a l'edat mitjana per tal de baixar al riu o a alguna de les portes de la ciutat, a més de molts altres carrers amb escales més noves), tot i que a la Merlès el que li va agradar va ser poder còrrer cap aquí i cap allà lliurement.

A tocar de la catedral, però just a l'altra banda de per on vam començar la passejada, ens va cridar l'atenció la Casa en Colombages, una casa de´l segle XV de quatre plantes amb la planta baixa de pedra massissa i els desmanegats nivells superiors d'entramat de fusta amb maons vermells. Hi destaca a més per estar on està i per conservar el traçat antic del carrer, a més de ser molt visitat perquè al seu interior hi ha instal·lada l'oficina de turisme.

Realment, ens va agradar força i va quedar pendent una visita una propera vegada, però ja dúiem una horeta aturats i havíem d'arribar a Condom, per tant vam anar cap a la moto i vam continuar la ruta.

En arribar a Condom, ens va costar una miqueta (no vam perdre més de deu minuts) trobar l'hotel Le Logis des Cordeliers. Vam aparcar, vam fer el check-in, vam descarregar, ens vam posar els banyadors i vam aprofitar la piscina una estona abans no ens vam tornar a vestir i vam anar caminant cap al centre. Vam mirar quines opcions hi havia per sopar i vam seure al Café des Sports per fer una cervesa tranquil·la mentre decidíem on sopar, en acabat ens vam dirigir cap a tocar de la catedral, on vam trobar-nos una escultura de D'Artagnan i els seus mosqueters que data de 2010.

Prop d'allà, vam demanar taula a L'Origan, un restaurant-pizzeria que ens va agradar i on ens van dir que havíem d'esperar una mica, estona que vam aprofitar per passejar una mica més mentre la Merlès feia el cabra. Finalment, ens van donar una taula a l'interior, on vam passar calor, doncs el forn de llenya de les pizzes afegia temperatura a la pròpia del mes de juliol, però també s'ha de dir que el sopar va estar molt bé.