El dimecres a migdia ens vam acostar a la Plaça Sant Pere per veure la sortida del tabal. Ens vam col·locar per dalt, a la porta de La Barana i des d'allà vam veure passar la comitiva.

Vam anar a fer l'aperitiu a la Plaça Maragall, seguint la tradició, però quan van passar per la Placeta Ciutat, ens hi vam acostar per veure'ls.

Un cop van desaparèixer Carrer Major avall, nosaltres vam tornar a la Plaça Maragall a gaudir de l'aperitiu a la terrassa del Restaurant Corpus.

Encara que sembli que tot això és relaxat i tranquil, comporta un esforç molt gran, a més dels nervis de participar en una festa que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat, per tant és normal acabar esgotada.

Ja al vespre, vam anar a la Plaça Sant Pere a veure l'inici del passacarrers i vam anar seguint-lo a una certa distància, doncs amb la nena no ens podíem ficar segons on.

De tota manera, vam poder acostar la Merlès a les maces per tal que les podés veure ben a prop d'ella, però el passacarrers de la nena es va acabar quan va passar per El Vall, moment en el que va anar a dormir amb els avis.

Nosaltres dos vam aprofitar que teníem via lliure per seguir de festa per continuar amb el passacarrers, tot i que en algun moment va semblar més un passabars.

El dijous al vespre, la Núria i jo vam sortir a gaudir de La Patum mentre els avis es quedaven a casa cuidant la Merlès, en un win-win per tothom. En canvi, el divendres sí que vam anar amb ella a La Patum Infantil, refugiant-nos a la sabateria de la Mercè durant el salt de plens.

Vam quedar amb la Judit, que venia amb el Pep i el Jan, i vam anar a El Vall. Les criatures anaven boges per les atraccions de la fira, però la realitat és que són felices amb qualsevol cosa.

El dissabte al migdia vam anar a la Plaça Sant Pere i vam intentar arribar al saló de plens de l'Ajuntament per veure com el Ramon, en la seva qualitat de regidor, li entregava a la Montse el diploma de Patumaire d'Honor.

El dissabte al vespre vam sortir amb la Merlès per anar seguint el passacarrers, tot i que vam anar deixant distància segons per on hi circulava.

El ritme, lògicament, era molt tranquil per la nostra part i anàvem gaudint més de l'ambient que no pas de la festa en sí. Cap allà la mitjanit, quan la Merlès ja començava a estar cansada de veritat, vam decidir anar-nos-en a dormir.

Això sí, anar a dormir d'hora (relativament d'hora) i no massa castigat implica que l'endemà tens esma suficient per anar a Patum de lluiment.