Com que el temps no era fiable, vam agafar-nos un hotel a Broto, de tal forma que el divendres ens vam acostar al Camping Oto a fer la inscripció, vam tornar enrere a l'Hotel Sorrosal, on vam fer el check-in i ens vam instal·lar. Després, vam tornar cap a Oto, però al pavelló poliesportiu on s'estava servint un vino español per saludar-nos amb la gent, refrescar-nos, picar alguna cosa i donar el sopar a la Merlès.

Una estona més tard, vam sopar galtes de porc a l'aroma dels Pirineus i en acabat va començar la música i la disbauxa, tot i que la Núria i la Merlès no s'hi van estar gaire estona. De tota manera, tampoc és que jo m'hi quedés molt més.

Des de la terrassa de la nostra habitació podíem veure el salt d'aigua que dóna nom a l'hotel just abans de baixar a esmorzar i de deixar marxar la ruta a Biescas que hi havia programada, doncs vam decidir passar el matí xerrant amb la gent que com nosaltres no anava a fer la ruta.

Com que el dinar anava a ser tard, mentre ens preníem unes bones cerveses a la terrassa del bar del càmping, vam demanar uns pinxos per tal que la Merlès anés omplint l'estòmac.

Quan ja pensàvem que no arribarien al dinar, van aparèixer el Josep, son germà i sa cunyada, ens vam saludar i vam estar xerrant una bona estona.

Per dinar vam tenir el famós chuletón de ternera del Valle de Broto que anteriorment se servia a l'hora de sopar, que aconsella portar ganivet propi de certa qualitat tal i com acostuma a recordar l'organització i que és la principal raó per assistir a la trobada per a unes quantes persones.

Sí que ens vam apuntar a la ruta de mitja tarda que ens va dur a Torla, un petit poble a la falda del Parque Nacional de Ordesa y Monte Perdido i al costat del curs alt del riu Ara que conserva la tradicional arquitectura pirinenca en la que destaquen les xemeneies espanta-bruixes. Al parc de darrera de l'església ens van servir unes cerveses acompanyades d'alguna cosa per fer-les baixar bé.

Poc després d'acabada la ruta, hi havia degustació de vi i pernil al pavelló, però entre que el vi era negre, que no teníem pas gana i que hi havia gent que anava boja per menjar pernil, vam decidir demanar-nos unes cerveses i fer-la petar amb uns i altres, que al cap i a la fi és, juntament amb anar en moto, el motiu d'anar de concentra. Així, xerrant i perseguint la Merlès, vam enganxar amb la cua pel sopar.

Mentre assaboríem la paella mixta a gust del xef que ens van servir com a sopar, la Merlès ja estava com una moto per la son que tenia, així que poc després d'acabar l'àpat vam marxar a l'hotel a dormir.

De bon matí, vam esmorzar a l'hotel i vam recollir-ho tot per anar cap al pavelló un altre cop, on a quarts de dotze ens vam fotre l'almuerzo 5 estrellas.

Ens vam anar acomiadant d'amics i coneguts que van anar marxant cap als seus llocs d'origen, de tal forma que quan nosaltres vam acabar de fer l'esmorzar-dinar ens vam acomiadar de ben poca gent. A més, la Merlès no estava per històries ja i quan li vam dir de marxar, ella sola va pujar al sidecar i va seure a la cadireta.

La ruta de tornada va ser l'habitual, és a dir per Fiscal, Aínsa, Benavarri, Alfarràs, Balaguer, Anglesola, Igualada i Vilafranca. Això sí, ens vam aturar a Benavarri per estirar les cames i per prendre alguna cosa al Bar Sol y Sombra, un bar que sempre ens porta records de quan el vam conèixer el 2012.