El divendres als vols de migdia vam quedar a l'Hotel Marinada de Salou amb la Maribel, el Jaume i la Georgina. Jo vaig deixar la Núria i la Merlès fent el check-in i vaig anar a voltar una estona per trobar lloc per aparcar el cotxe, que finalment es va quedar en un descampat amb sots a un quilòmetre de l'hotel.

Ja instal·lats, vam sortir a donar una volta i de pas buscar un lloc on dinar, doncs ja començava a tocar, així que no ens vam entretenir gaire i vam seure al Uncle Sam's American Diner.

De tornada a l'hotel, vam anar a la piscina coberta una estona i a continuació vam estar investigant el jardí, tot i que el temps no acompanyava massa. Abans de sopar a l'hotel i anar a dormir, vam tornar a passejar una mica per la zona comercial i turística.

El dissabte la Maribel havia de treballar i el Jaume la va portar cap a Barcelona, de tal forma que la Georgina es va quedar amb nosaltres des de primera hora.

Tornava a fer un dia no gaire maco i per tant no venia de gust banyar-se a la piscina del jardí, però sí que vam poder-ho fer a la piscina interior. De fet, aquesta havia estat una de les raons per escollir aquell hotel.

Mentre li donàvem de dinar a la Merlès en una taula del jardí de l'hotel, vam demanar-nos alguna cosa i ens van sorprendre en servir-nos un pinxo per la consumició d'una cervesa.

Vam sortir a passejar i la Merlès va caure en rodó a la cadireta, ni tan sols va tenir coneixement de com de prop havia tingut les onades del mar.

Tant un Woody Woodpecker gegant que anunciava el proper parc temàtic de Port Aventura com un acolorit rètol de Salou ens van servir de photocalls.

Ens vam estar mirant els locals de primera línia de mar al Carrer Colón i finalment la Georgina es va decidir per l'oferta gastronòmica del Caffe di Mare, on no és que ens atenguessin de primera, tot sigui dit, i on ens vam endur la decepció de veure que el nostre menjar venia directament de la cuina d'un dels locals descartats, és a dir que com aquell qui diu no vam escollir res. Però el cas és que no vam dinar malament.

Vam mirar alguns aparadors de les botigues properes, però vam haver d'acabar tornant ràpid cap a l'hotel perquè es va posar a ploure amb ganes. Allà i al cap de ben poquet, ens vam retrobar amb la Maribel i el Jaume, que fent de padrí li va portar la mona a la Merlès.

Vam baixar al saló principal de l'hotel i en una de les taules, encara que no hauríem d'haver menjar res que no s'hagués comprat al bar, vam menjar-nos les mones.

Com que seguia plovent i estàvem prou bé, ens hi vam estar una estona, tot i que no tots vam estar tranquil·lament asseguts fent-la petar, però què voleu que us digui, són coses de l'edat.

De tota manera, el temps ens va donar una mica de treva tant abans com després de sopar per poder sortir a passejar una mica. També s'ha de dir que la sortida de després de sopar va ser més per adormir la nena que cap altra raó.

El diumenge al matí vam baixar al menjador a esmorzar i després vam sortir de l'hotel per anar a passejar una mica pel Parc Municipal, descobrint la flora i fauna que l'habita i algun lloc maco per fer-nos una foto.

Ens vam acostar a la platja i la Merlès encara estava una mica adormideta i al començament no va acabar d'entendre que la treiéssim de la cadireta, com tampoc no va acabar d'entendre d'inici què era la sorra i per què havia de trepitjar-la amb els peus nus.

Vam entrar en un McDonald's per beure alguna cosa i tenir un lloc on donar-li el dinar a la nena, després vam passejar una mica més fins que ens vam aturar al Bar Restaurante Aragón per prendre alguna cosa mentre vèiem el final del partit de l'Espanyol i com que les tapes de la carta ens van agradar i ja era hora de dinar pels grans, ho vàrem fer. La tarda la vam passar primer de botigues i després en un espectacle infantil a l'hotel, abans d'anar a sopar.

Al saló principal de l'hotel es va organitzar un espectacle de dansa a l'estil Port Aventura, amb molta voluntat i entrega, però amb mancances i limitacions. Per tal que la Merlès, que va veure bona part de l'espectacle a peu d'escenari, s'adormís, vam sortir a passejar amb la cadireta i llavors vam poder comprovar que aquest tipus d'espectacles suposadament amb artistes jubilats o descartats de Port Aventura es feia en molts dels hotels, doncs vam veure uns quants d'aquiests artistes com carregaven o descarregaven el material a les portes dels hotels dels voltants.

El dilluns al matí, els nostres magnífics companys de vacances es van oferir a quedar-se amb la Merlès una estona per tal que poguéssim recollir amb una certa tranquil·litat.

Un cop ho vam tenir tot recollit, vam entrar tots sis al buffet de l'esmorzar, que la veritat sigui dita, era molt complet, sense espectacularitat, però complet.

Després d'acomiadar-nos de la Maribel, la Georgina i el Jaume i just quan acabàvem de carregar el cotxe (l'havia anat a buscar i l'havia aparcat a la cantonada), vam donar de menjar a la Merlès i li vam canviar el bolquer per assegurar una tornada sense entrebancs logístics.

Vam agafar direcció nord fins que a l'alçada de l'Arc de Barà ens vam aturar al Restaurant Fusta Mar, que és el restaurant del Càmping Arc de Barà, on vam fer un parell de tapes que ens van servir de dinar i de cloenda de les Vacances de Setmana Santa.