Aprofitant que havíem tornat a Berga abans que nos ens ho esperàvem per la pluja que ens havia caigut a Santpedor, vam aprofitar per vestir la Merlès amb el conjunt de Patum que li havia regalat, com era costum, la Mercè.

A més, com que encara no havíem pogut agraïr-li el regal, ens vam acostar a la sabateria de la Plaça de Sant Pere per fer-ho en persona i de pas ensenyar-li la nena amb el conjunt.

En sortir de la botiga, ens vam adonar, per la quantitat de gent que hi anava que se celebrava La Patum de la Pietat i vam decidir acostar-nos-hi, just quan començava el primer salt amb els turcs i cavallets sota l'atenta mirada de la Merlès i de la seva babejant mare.

Ni l'esclat dels fuets de les maces, a les que van vèncer els angelets, ni l'esclat dels fuets de la guita, ni la presència de la mulassa van aconseguir que la Merlès, sitgetana (i per tant una mica pixapina) de tota la vida, arronsés el nas o s'espantés mínimament.

De fet, a lloms de sa mare, va marxar a corre-cuita en algun dels salts, tal i com tradicionalment feia la Núria. Tot i l'emoció del moment (en realitat, qui estava totalment emocionada era sa mare), vam haver de tapar-la una mica perquè la temperatura va començar a baixar i, finalment, marxar cap a casa perquè es va posar a ploure. De tota manera, ja podíem dir que havia tingut el seu bateig de Patum.