Tot i que teníem les opcions del Custom Sunday a Reus o la dels Porcs Salvatges a Sant Vicenç de Castellet, l'avís dels Despertaferro dient que hi anirien ens va fer decidir per acostar-nos a Vilanova del Camí per assistir a aquesta trobada, tot i que ens va costar una mica arribar-hi perquè per allà per on vam entrar al poble de l'Anoia que està enganxat a Igualada no vam trobar cartells indicatius i ens vam haver de guiar una mica per l'instint i una mica pel mòbil.

Encara estàvem descarregant del sidecar la cadireta de la Merlès quan van aparèixer el Ferran, el Miquel i el Ricard, que van aparcar al nostre costat.

Vam anar a fer la inscripció i ens vam trobar amb el Jose, que feia molt que no véiem, i els 'desapareguts' durant molts anys el Paco el Grandote, el Paco de Vallirana i la Loli.

Hi havia diverses opcions per a inscriure's i nosaltres ens vam decidir per agafar l'esmorzar (entrepà de botifarra una mica picant i beguda) amb opcions pel sorteig de regals i el brodat (8 € per cap), deixant de banda només la samarreta. Vam seure a les taules que hi havia, però abans d'acabar-nos l'entrepà vam haver d'aixoplugar-nos a la marquesina del pavelló per culpa de la pluja.

Plovia a bots i barrals, però tot i així encara hi va haver un bon grapat de motos en el moment més àlgid i encara té més mèrit si tenim en compte que les previsions també donaven aigua i que allà on no plovia estava molt tapadot.

De tota manera, malgrat que hi va haver una nombrosa concurrència que va arribar en cotxe, estic convençut que no pensen igual que jo els propietaris de les paradetes.

La música estava molt alta i com que a més no hi havia gaire gent dintre del pavelló, l'ambient era ensordidor, per això ens vam mantenir a l'exterior i sota la marquesina, tot i que la Merlès i jo vam entrar per poder canviar el bolquer sobre una taula.

Al cap d'una estona van arribar el Carles, l'Eva i la Martina i amb ells ens vam posar a xerrar, tot i que la Martina es va posar a jugar amb la néta de la Megan.

Va haver un show amb pin-up's membres o amigues dels Lacetanis i poc després va començar el sorteig de regals entre els presents mentre la Merlès ens deixava clar que creia que no anava amb ella.

A la Núria, però, li va tocar un magnífic cendrer que de primeres no sabíem què era ni molt menys per a què servia i un cop descobert tot això va procedir a cedir-lo pel local dels Despertaferro.

I no va ser l'únic cop que va pujar a l'escenari, doncs va tocar-li un premi també a la Merlès (enlloc de posar les meves dades a la inscripció, vaig posar les seves) i hi va anar a recollir-lo, tot i que inicialment li van dir que no podia recollir-ne més d'un (s'havia de ser present), fins que van entendre que recollia el de la Merlès. Fos com fos, amb el sorteig li vam dir adéu-siau a la trobada i als amics i vam tornar cap a casa amb la sort de no mullar-nos.