El David ens havia dit que es passaria el dissabte per fer unes tapes i nosaltres vam pensar que, tot i que haguéssim quedat amb més gent, no era pas cap problema i més tenint en compte que ja es coneixien. I no va ser fins que ja era una hora que pensàvem que igual no acabaria venint (el temps no acompanyava pas) que ens va trucar des de la porta de casa, li vam dir que anés cap al Cap de la Vila i jo em vaig acostar a trobar-lo emportant-me la sorpresa de trobar-me amb ell i l'Eva, la Maribel, el Jaume, la Georgina, el Miguel Ángel, l'Esther, l'Eva, el Carles i la Martina. Ja dins de La Granja de Sitges del Carrer Parellades, ens van donar un regal per a la Merlès que no vam trigar a posar-li mentre ella feia cara de no entendre res.

Com és lògic, un cop batejada com a La Rata Espurna, la Merlès va acabar passant de mà en mà mentre uns i altres li anaven dient cosetes, li anaven rient les gràcies i la mimaven. La pena va ser acomiadar-nos del César, que va marxar cap a casa.

A més, tal i com havíem fet nosaltres abans de l'arribada del nombrós grup, van tastar la tapa de la ruta, el caneló de galtes de porc cuinades a la manera antiga amb malvasia de Sitges.

D'allà ens vam dirigir cap a La Cañateca Prado, on preparaven el Cono Estrellado, un ou de guatlla estrellat sobre patates palla amb foie i esferes d'oli de tòfona dins d'un petit con de pasta brick. Allà ens vam acomiadar de la Cristina i de l'Alberto, amb els qui vam parlar de veure'ns l'endemà (es quedaven a dormir a Sitges), tot i que finalment no vam poder coincidir.

L'elecció del local havia estat perfecta, doncs havíem de tenir en compte que érem una bona colla i que dúiem dos cotxets, tot i que la Martina, que estava altíssima per a la seva edat, preferia anar caminant ben aprop de la Merlès i la Georgina.

El següent dels locals que vam anar a visitar va ser La Paradeta, que tot i ser gran estava molt atapeït de taules. A més, tenien reservada una petita zona per fer la tapa, però finalment vam aconseguir encabir-nos-hi per menjar-nos la barqueta de calamarsons a l'andalusa acompanyats de salsa de la casa, una ració més generosa que no ens pensàvem.

Per últim, vam anar al Dehesa Santa María, on a més de degustar la tapa 'Shrek y Sus Amigos', que era un platet de calamars a l'andalusa (sí, un altre cop calamar) sobre un puré d'alvocat amb un toc lleuger de bitxo, oli d'oliva i llima, vam demanar alguna cosa més per menjar.