IX Kedada Asociación del Sidecar |
Com
que es tractava del viatge més llarg en sidecar per a la
Merlès fins aleshores, vam decidir prendre'ns-ho amb molta
calma, així que em vaig agafar festa el divendres i vam
sortir sobre quarts d'onze del matí. A Sant Pere de
Riudebitlles vaig posar gasolina sense que la Núria ni la
Merlès baixessin i ens vam aturar a esmorzar a l'àrea de
servei BonArea de Jorba. |
|
|
|
A
més, vam aprofitar per entrar al supermercat i comprar unes
ampolles d'aigua, alguna cosa per picar (patates fregides i
cacauets), pa, formatge i embotit (no sabíem si tindríem
sopar el divendres ni esmorzar dissabte, a més de tenir no
gaire bones referències del menjar al càmping Anzánigo) i
així acabar d'omplir el maleter del sidecar. |
© Mario |
|
© Mario |
|
|
|
Ens
havíem aturat als cinquanta minuts i vam estar aturats uns
altres cinquanta minuts, tot i que havíem parlat de fer una
hora i una hora. Per això, quan passàvem per Balaguer, tot i
que queien unes gotetes, no m'hi vaig aturar i vaig
continuar fins arribar a Castelló de Farfanya, on sí que
dúiem una hora de viatge, però el que vam fer va ser una
mica més d'una hora de descans perquè vam deixar passar la
tempesta per damunt nostre i així vam tenir temps fins i tot
de canviar el bolquer de la Merlès. |
|
|
|
|
|
|
Molt
justets de gasolina vam arribar a Siétamo, després d'haver
passat per dues estacions de servei tancades, allà vam
repostar i vam decidir entrar al poble i dinar al Restaurante
G&M, on ja ens havíem aturat alguna altra vegada,
però només per prendre alguna cosa i quedar-nos bocabadats
amb la carta. |
|
|
|
Mentre
la Merlès es portava la mar de bé, ens van servir un
farcellet de pasta farcit de carn de longaniza sobre
un llit d'all-i-oli com a aperitiu, per després atacar el
menú més senzill: un milfulls d'ou amb foie i un steak
tartar de longaniza amb salsa de mango per a
la Núria i un rissotto i un filet (ambdós plats amb
suplement) per a mi. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
D'allà
a Anzánigo només vam trigar una horeta i això que a Ayerbe
vam repostar gasolina per arribar amb el dipòsit tan ple com
fos possible, alhora que aprofitava per posar-me
l'impermeable per poder afrontar la pluja. Un cop al
càmping, vam fer el check-in i vam anar a
instal·lar-nos a l'habitació. |
|
|
|
|
|
|
Vam
anar cap al bar, on vam trobar-nos amb algun altre hoste del
càmping i vam fer la xerrada, i mentre féiem una cervesa vam
veure arribar un sidecar vermell acompanyat d'una Guzzi. |
|
|
|
De
tota manera, no vam trigar a tornar a l'habitació per banyar
la Merlès a la banyera portàtil que havíem portat de casa,
després una mica de massatge i pijama. |
|
|
|
Un
cop de tornada al bar (ja ens havien confirmat que podríem
sopar), les taules estaven parades i mentre ens anaven
coneixent els uns amb els altres, ens van servir el sopar
sense que triéssim els plats: amanida de primer i salmó
sobre un llit de puré de patata amb salsa verda de segon.
ESPECTACULAR!!! |
|
|
|
|
|
|
El
vespre va estar amè i ens va permetre conèixer els nostres
companys de sopar: un home de Madrid ja jubilat que tenia la
intenció de fer-se ell mateix un sidecar sobre base
Hayabusa, un noi jove de Barcelona estrenant moto, una
parella de Saragossa en una Ural i un trio composat per una
parella en la Ural vermella i un amic seu que, tenint la
Ural espatllada, va venir en una Guzzi. En tot cas, després
de sopar, malgrat ens hauríem quedat fent una copa, la nena
es va posar nerviosa i vam decidir anar a dormir, així vam
aconseguir que passés bona nit i es despertés de bon humor. |
|
|
|
De
bon matí, la majoria dels nostres companys de sopar sortien
a fer una volta i es van oferir a esperar-nos, però
nosaltres preferíem quedar-nos al càmping per l'amenaça de
pluja i, sobre tot, per fer vida més familiar i els vam dir
que no calia. |
|
|
|
Per
esmorzar, la Núria va agafar-se un te i jo vaig demanar
aigua per acompanyar les galetes i els dos pastissos
casolans, un carrot cake i un pa de pessic amb
xocolata. Ja hi havia la llar de foc encesa i la Merlès
també va voler esmorzar. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
sortir a passejar en direcció al poble d'Anzánigo, però quan
érem al pont que hi donava accés van començar a caure gotes
i vam parlar sobre la conveniència de tornar a
aixoplugar-nos. A més, la Núria em va comentar que
necessitaria una estona per fer unes coses a la tablet,
així que vam decidir que ella tornés i es posés a fer el que
havia de fer i que jo, que no tenia massa mania sobre
mullar-me, passejaria una mica més amb la Merlès, que ja
anava tapada amb l'impermeable de la cadireta. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Va
ser una passejada tranquil·la per un poble amb detalls
macos, però les gotetes que havien caigut abans, havien fet
tornar la Núria i havien acabat desapareixent van donar pas
a una fina pluja que semblava que aniria a més perquè el cel
s'estava enfosquint per moments i vaig decidir que ens en
tornaven sense pressa, però sense pausa abans de recòrrer
tot el poble. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
veure passar una Guzzi carregada fins dalt de tot que es va
passar de llarg el càmping (més tard, la veuríem al costat
de la tenda que van instal·lar els seus propietaris), un
sidecar al que li va passar exactament el mateix i un altre
sidecar francès que sí que va entrar directament al recinte. |
|
|
|
Un
altre cop dins del bar, vaig trobar-me amb l'Antonio i la
seva senyora, que havien arribat just quan nosaltres sortíem
a passejar. Vam fer una cervesa mentre parlàvem de motos,
sidecars, rutes i bolquers i al final se'ns va unir la Núria
amb la feina ja feta. |
|
|
|
Vam
anar cap a l'habitació mentre arribava un nombrós grup de
sidecars i motos amb matrícules franceses, però no vam voler
entretenir-nos perquè havíem de canviar el bolquer de la
Merlès i així de pas la tréiem de la cadireta una estona. |
|
|
|
A
les dues, l'hora a la que teòricament anàvem a dinar, vam
tornar cap al bar, aturant-nos un moment a mirar algunes de
les màquines i descobrint una Yamaha V-Max amb un sidecar
com el nostre. |
|
|
|
|
|
|
Hi
havia molt més ambient i la cervesa anava corrent. L'hora
oficial del dinar es va endarrerir fins a dos quarts de
tres, tot i que vam acabar seient a taula passats dos quarts
i començant el dinar encara més tard. A nosaltres ens era
igual, però patíem pels francesos, acostumats com estan a
dinar a les dotze del migdia. De tota manera, no semblava
que els importés gaire. |
|
|
|
|
|
|
Per
dinar, vam poder escollir entre dos primers i dos segons (de
primer la Núria lassanya i jo pochas
i de segon tots dos mandonguilles) i vam tornar a menjar
molt bé. De fet, vam comentar que la direcció per part del
fill de l'Emilio es notava en la cuina (ell és un cuiner
preparat que ha fet staffs
amb cuiners reconeguts, com per exemple els germans
Roca) i en les instal·lacions, que estaven molt més netes, a
més d'haver fet un rentat de cara important a l'edifici de
serveis. |
|
|
|
Sense
temps per anar a l'habitació a fer una mica de migdiada o
com a mínim relaxar-nos una estona, vam preparar-nos per
sortir de ruta en direcció al castell de Loarre. Un cop a
l'aparcament, vaig penjar-me la Merlès dintre del xubasquero
per evitar-li la pluja, alhora que saludava el Jordi de
Vilafranca que havia vingut directament amb el seu fill
mitjà. |
|
© lopepet |
|
|
|
|
|
|
|
Un
cop més, ens vam quedar amb les ganes de visitar aquest
castell, el castell romànic més ben conservat a l'estat
espanyol, doncs no teníem temps suficient i a més va
començar a ploure amb ganes. I aquesta pluja acompanyada del
vent donava una sensació de fred intens que vam intentar
treure'ns del damunt entrant al bar. |
|
|
|
|
|
|
De
tornada al càmping, ens va ploure amb ganes i de fet vaig
aconseguir seguir el ritme de la ruta perquè era una
carretera força coneguda per mi, doncs en altres condicions
hauria hagut d'anar més lent. Fos com fos, quan vam
haver-nos tret els impermeable, va ser l'hora del bany de la
Merlès, un cop més a la banyera plegable col·locada al terra
de l'habitació. |
|
|
|
No
ens en vam adonar i ja tornàvem a estar tots dintre del bar
entaulats per sopar, un sopar que, com la resta dels àpats,
ens va agradar força, tot i no poder escollir els plats (raviolli
de carn de primer i secret amb salsa de patè de
segon). |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Estàvem
acabant les postres quan es va demanar una mica de silenci
per procedir amb la cerimònia d'entrega de trofejos, que
eren al sidecarista amb més edat, al sidecarista més jove,
al sidecarista més llunyà de l'estat espanyol i al
sidecarista més llunyà de territori francès. Tal i com es
podia suposar, la Merlès, amb menys de tres mesos de vida,
es va emportar el premi al sidecarista més jove. Poc
després, vam marxar tots tres a dormir. |
|
© lopepet |
|
|
|
|
Després
d'una nit molt plujosa, el dia es va despertar igual, amb
molta aigua, però no podíem quedar-nos a passar el dia i a
més sabíem que la tornada tornaria a ser lenta, doncs a les
moltes i llargues aturades havíem de sumar la pluja que ens
havia d'acompanyar tota la tornada, així que sobre les deu
del matí ja estàvem la Merlès i jo vestits. |
|
|
|
Mentre
la Núria s'acabava d'arreglar, vam sortir a donar una
volteta pel càmping per fer un cop d'ull als sidecars que
encara hi eren, doncs alguns, com el de l'Antonio d'El
Vendrell, ja havien marxat cap a casa. |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Vam
recollir la Núria a l'habitació i vam anar tots tres juntets
cap al bar per esmorzar el mateix que el dia anterior, és a
dir galetes i els dos pastissos casolans, mentre més motos
anaven marxant cap a casa i el trio de Riba-roja explorava
diferentes rutes, tot intentant evitar la pluja. |
|
|
|
De
tornada a l'habitació, vam recollir i vam carregar-ho tot al
sidecar, així que ja no ens quedava res més a fer (ja havíem
pagat en acabar l'esmorzar) que tornar cap a casa sota la
pluja, tot i que abans d'arribar a Murillo de Gállego va
deixar de ploure i només queien algunes gotetes. De fet, a
Osca ja no plovia quan ens vam aturar per
posar gasolina (a la de Siétamo, una mica més endavant, no
teníem on descansar si tornava a ploure) i prendre alguna
cosa al McDonald's. |
|
|
|
La
resta del viatge va ser també sense pluja, malgrat els
núvols amenaçadors i les llengues de pluja que vam anar
veient a la llunyania. Ens vam aturar a Binéfar, al bar del
Centro Joven de Binéfar, i res més entrar el cambrer em va
dir mig enfadat que no podia canviar la nena en una taula
sense dir-me ni bon dia ni si volia prendre res. De fet,
vaig estar a punt de marxar i no ho vaig fer per no marejar
la Merlès. Ens vam prendre unes begudes i la vam canviar
(sí, ho vam haver de fer, però quan vam entrar el cambrer no
podia saber que ho faríem i molt menys com ho faríem) al
lavabo. Després, a la tercera i última aturada, vam menjar
un entrepà a la cafeteria de l'àrea de servei BonArea de
Jorba, tal i com havíem fet a l'anada, abans d'arribar a
casa. |
|
|
|
|
|
|