Ens feia molta gràcia anar a Navarra i presentar la Merlès, però encara era massa d'hora per fer un viatge tan lluny en el sidecar i si als meus habituals roncs hi havíem d'afegir la plorera de la nena un parell de cops, tampoc no podíem plantejar-nos dormir a l'alberg. De tota manera, com que ho dúiem força bé, vam decidir agafar un hotel prop de l'alberg, anar-hi en cotxe i apuntar-nos al dinar (aquest any s'anava a la sidreria al migdia). El divendres sobre les sis de la tarda ja hi érem a lloc i ens vam apropar a l'alberg.

La Txaro i el Pedro encara no havien arribat, però vam contactar amb ells i ens van assegurar que no trigarien. Vam canviar la Merlès, li vam donar de menjar, vam prendre uns pintxos de xistorra i vam saludar tothom, just abans de tornar cap a Tudela i sopar en un establiment proper a l'hotel.

El dissabte al matí no tenia sentit anar en cotxe a fer la ruta, malgrat ens perdéssim la visita guiada al Castell de Cortes, així que vam decidir anar cap el centre de Tudela, per passejar una mica i comprar alguna cosa (les rebaixes, tenint un nadó, són tot un reclam).

Durant la passejada, vam demanar on trobar una txapela per la Merlès i ens van indicar l'establiment Tejidos Castillo com referent per a aquest tipus de productes. Allà vam comprar-li el típic barret, tot i que li anava una miqueta gran.

Tot i haver esmorzat la mar de bé a l'hotel i que després teníem un senyor àpat, no ens en vam poder estar i vam acabar entrant en un bar en el que vam prendre uns pintxos amb l'excusa de buscar un lloc recollidet per donar-li de menjar a la Merlès.

Vam passar un moment per l'hotel i ens vam dirigir un cop més a l'alberg Vírgen del Yugo, on vam haver d'esperar una miqueta que arribessin les motos i es preparessin els motoristes per agafar l'autocar que ens havia de dur a la sidreria.

La Sagardotegia Bornax es tractava d'una sidreria estil restaurant amb les seves taules rodones i les seves taules rectangulars en les que es menjava assegut en una cadira i on ens van anar servint el menú típic. Només ens va caldre posar-nos dempeus per anar a les kupelas a servir-nos la sidra (no hi havia txotx!). En tot cas, vam acabar afartats de menjar.

i si de menjar vam acabar ben tips, del que és beguda, com que cadascú se servia la que volia, va haver qui no és que se n'afartés, sinó que directament es va passar de frenada i va acabar dormint la mona de qualsevol manera.

Però clar, com que aquest algú tenia mans de sobres per cuidar-la, tant se val el que begués o mengés. És més, els que van tenir problemes van ser els seus pares per recuperar-la i, després de fer una mica més de sobretaula a l'alberg, endur-se-la amb ells de tornada, no sense prometre que l'any següent repetirien.