Tot i que era la festa de celebració de l'aniversari de la Joana, vulguis que no la Merlès li va robar una mica de protagonisme, deixant-se estimar per tots i anant de braç en braç.

De tota manera, el que era realment important és que es tractava d'una festa i per tant, hi havia una taula plena de menjar per tal que ens poséssim fins el cul. Bé, no era ben bé així, però sí que és cert que ens vam posar a berenar, potser una mica abans del previst perquè nosaltres havíem de tornar d'hora cap a casa, és a dir que no vam esperar els que estaven a casa veient el partit del Barça.

Va ser una pena haver de marxar tan d'hora, però és el que té tenir una criatura petita, que has de mirar de seguir els seus horaris i mantenir uns costums. Ens vam perdre el pastís i veure la Joana bufant les espelmes, però en tot cas la imatge que no ens vam perdre va ser la de les quatre cosinetes juntes.