Evidentment, a quatre dies de sortir de comptes, no podíem anar de concentració, doncs la Núria, tot i trobar-se bé, no podia dormir en tenda i amb fred. Igualment, tampoc no podia marxar jo tot sol, primer perquè ningú no ho entendria i segon perquè si em tocava còrrer potser no estaria en la millor disposició. De tota manera, trobant-se bé com es trobava la Núria, ens va semblar bona idea acostar-nos en cotxe a Sant Sebastià de Montmajor amb cadires, begudes i menjar per passar una estona.

A migdia, quan acabàvem d'arribar, no hi havia massa gent i la gran majoria estava entaulada dinant, però tot i així ja hi havia un cert ambient que convidava a quedar-s'hi.

A les graelles que hi havia a l'encara petita foguera ens vam cuinar a la brasa cansalada, xoriç i botifarra que portàvem de casa i asseguts a les nostres cadires ens ho vam fotre a mode de dinar.

Un cop amb la panxa plena vam començar a trobar-nos amb un munt d'amics: els Motrix amb el Jordi al capdavant, la Inma i el Jordi, el Pedroguzzi, el Toni i la seva xicota, l'Adela i el Salva... Per cert, l'Adela, que ja ens havia regalat un pop fet a mà a Flix, ens va portar una manta de llana també feta a mà per ella!

La gent s'anava animant i no paraven d'arribar motos, però no era qüestió d'apretar massa i cap allà quarts de sis, quan ja es feia fosc, vam decidir marxar, però no va ser fins passades les sis que vam aconseguir fer-ho, coincidint amb l'inici d'una pluja molt fina.