Em van convidar a fer una visita a l'estadi de Cornellà-El Prat i m'ho vaig manegar per poder-hi anar. Una de les primeres dependències que vaig poder visitar va ser la sala de reunions.

La pròpia sala té sortida a la graderia, amb vistes espectaculars al terreny de joc, que estava rebent els treballs de manteniment de la gespa propis dels mesos d'hivern.

Vam veure els palcos privats, amb les seves zones de càtering tant privades com comunes i vam baixar al tunel de vestidors, des d'on vam entrar al vestidor de l'Espanyol, tant al vesticor pròpiament dit, amb les seves dutxes, la seva zona d'aigües i les seves saunes, com a les sales adjacents a les que poden fer exercicis, relaxar-se, menjar...

De forma totalment injusta i arbitrària, vaig haver de seure a la banqueta, tot i que jo estava totalment preparat per assolir fites molt més importants. Això sí, malgrat el contratemps, vaig mantenir el meu somriure.

Finalment, però, vaig poder, ni que fos a la banda, trepitjar la gespa. Després vam recòrrer la sala Ricardo Zamora, la zona mixta, la sala de premsa i el memorial Dani Jarque i ens vam acabar acomiadant.