La Núria va creure que no calia ficar-se enmig d'una munió de motos així de gran i per tant va decidir quedar-se a casa i a la tarda anar a la manifestació de Barcelona. Jo, com que no tenia pas impediments per participar-hi, vaig agafar-me una habitació a Vic i així vaig poder ser a l'entrada de la plaça a primera hora i assegurar-me un lloc a l'interior.

Després d'intentar ajudar a l'organització i de saludar un munt d'amics i coneguts, vaig anar a buscar un lloc on esmorzar i, després de voltar molt, vaig entrar en un que estava davant de l'accés a la plaça. Com que em vaig saludar amb els Despertaferro quan ells arribaven i jo entrava al bar, després d'aparcar les motos també s'hi van acostar per fer un mos. El que passa és que ja hi havia molta gent i els cambrers es van descoordinar una mica i ens van tenir més estona de la desitjable, de tal forma que quan vam tornar a la plaça ja s'havien acabat els parlaments i tocava dirigir-se a les motos.

En sortir de la plaça, vam dirigir-nos cap a l'estació de tren, vam agafar el Carrer Mossèn Josep Gudiol i a la rotonda en la que vam girar cap al Carrer de l'Historiador Ramon d'Abadal i de Vinyals vaig saludar la Rosa i el Jordi, que passaven el dia amb l'àvia de la Núria.

Vam agafar l'Eix Transversal en direcció a Lleida i va ser llavors quan ens vam adonar de la gran quantitat de motos que hi havia, doncs era impossible veure el final de la corrua tant per davant com per darrera.

Vam deixar la C-25 per agafar la C-15 en direcció a Igualada, coincidint en aquest tram amb el Roger (Napoleon) de Mototurisme.cat en la seva Honda Goldwing i amb una estelada al vent que va acabar volant tota sola.

Com cada any, ens vam aturar a la gasolinera de l'A-2 a El Bruc i vam quedar-nos bocabadats amb la quantitat de motos que ja hi eren i amb les moltíssimes motos que anaven arribant. Un membre dels Motards Independentistes em va dir que havia fet tot el trajecte des de Vic avançant motos per tal d'arribar al capdavant i que no ho havia pogut aconseguir. Més motos que mai!

Els mossos, com habitualment, van ajudar-nos en la nostra massiva incorporació a l'A-2, que va inhabilitar totalment un carril per a la resta d'usuaris de la via, molts dels quals eren participants a la manifestació de la tarda a BCN.

L'entrada a BCN va ser per la Gran Via. Vam anar fins al Carrer Marina, on vam tombar cap al nord per anar a buscar el carrer Mallorca i baixar per Balmes, llavors Plaça Catalunya, Plaça Urquinaona i Carrer Trafalgar. El problema, com cada any, va ser aturar-se als semàfors, el que va trencar en petits bocins la manifestació, tot i que jo vaig aconseguir quedar-me amb el grup capdavanter.

En arribar a l'Arc de Triomf, vam donar la volta i la Guàrdia Urbana ens va deixar entrar a la Ronda Sant Pere per tal que aparquéssim les motos sense fer cap passada al voltant del Passeig Lluís Companys. Malgrat que hauria preferit fer-ne alguna, em vaig veure obligat a aparcar, encara que ho vaig fer sobre la vorera per tal de no haver de treure la moto al cap de poca estona, com ja m'havia passat algun altre any.

Tal i com vaig aparèixer al Passeig de Sant Joan, va arribar pel matix passeig, és a dir fent un recorregut diferent, un bon grapat de motos participants a la manifestació que sí que van fer Passeig Lluís Companys avall.

Jo vaig anar a trobar-me amb la Núria, l'Eva i el David mentre no van parar de passar grups de motos, entre les que vaig poder veure les dels Despertaferro i molts altres coneguts i amics amb els que m'hauria agradat baixar i pujar pel Passeig Lluís Companys.