Un cop ens vam haver trobat tots, vam buscar on dinar alguna cosa, però com que hi havia tanta gent es va complicar força. Per sort, a la cantonada del carrer Ocells amb Rec Comtal vam trobar una pizzeria amb porcions take away que ens va solucionar la papereta. De tota manera, ja dúiem una estona per allà i haver dinat asseguts en una escala del carrer Basses de Sant Pere va acabar de cansar el Jan i l'Eva se'l va endur cap a casa, mentre nosaltres ens acostàvem al Passeig de Gràcia.

Estàvem apuntats al tram corresponent al Berguedà, que era al Passeig de Gràcia entre València i Aragó, és a dir al rovell de l'ou, però quan vam arribar encara hi havia una certa amplitut, tot i que ens vam adonar que no era per que hi faltés tanta gent, sinó perquè la densitat allà on tocava l'ombra era com a mínim del doble.

Vam intentar acostar-nos cap on hi havia la gent de Berga (com que hi havia els castellers amb les seves camises blaves, els teníem localitzats), però va ser impossible. A més, el sol va començar a baixar una mica i es va ampliar la zona d'ombra mentre no continuava d'arribar gent i més gent.

En tot cas, en un moment determinat vaig veure el Ramon i la Sandra, les nostres mirades es van creuar, ens vam saludar i ells es van acostar el suficient com per poder xerrar una miqueta amb nosaltres.

Els castellers van fer algunes construccions mentre seguia arribant-hi gent i se succeïen cants i proclames. Els Despertaferro, que havien reservat per dinar una mica lluny d'allà (per això no ens vam apuntar amb ells), ens van trucar per poder-nos localitzar i es van acostar allà on érem.

Per la megafonia vam poder saber que a les 17:14 hores tocades van començar a avançar des dels extrems les quatre pancartes gegants que havien de confluir a Passeig de Gràcia amb Aragó i que la nostra era la que estava trigant més a fer camí, però a tres quarts i mig de sis ens va sobrepassar.

Vam ser relativament pocs els que ens vam canviar de samarreta mentre ens ultrapassava la pancarta, doncs molta gent ja la duia posada, alguns duien alguna cosa al damunt que es van treure en aquell moment i d'altres ni tan sols es van preeocupar pel tema samarreta, però fos com fos, allà hi vam ser, demostrant al món la nostra intenció de construir un país millor.